El Jutjat de Primera Instància número 4 de Granollers ha condemnat la residència de la Fundació Antonia Roura a indemnitzar els familiars –la dona i la filla– d’un home de 72 anys resident del centre que va morir el 31 d’octubre de 2022, tot just 19 dies després d’ingressar al centre sociosanitari. L’home tenia reconegut un grau II de dependència des del juny de 2021.
La família va presentar una demanda de responsabilitat civil contra l’entitat que gestiona la residència perquè entenen que la mort de l’home va derivar d’una mala assistència rebuda els dies que hi va residir. El tribunal ho va avalar en una sentència emesa el setembre d’aquest any –el judici va fer-se al maig– a la qual ha tingut accés EL 9 NOU. La decisió ja és ferma perquè la fundació va renunciar a presentar-hi recurs. Els advocats José Francisco Sánchez Rodríguez i Enric Botella Griera, del despatx BCN Legal Group, de Granollers, han portat la representació de la família en el procés. La reclamació va presentar-se només per via civil i no per la penal.
La sentència té en compte els informes de l’Hospital de Granollers que recullen que l’home va ingressar amb signes de deshidratació “severa” i desnutrició que van derivar en una insuficiència renal i respiratòria que li va acabar provocant la mort unes 48 hores després de l’ingrés hospitalari. Un informe de l’hospital aportat a la causa per la família recull que l’home també presentava “signes de mala higiene” i “ferides múltiples a la cavitat bucal” que, segons un pèrit de la part demandant, podrien ser pels intents d’alimentar-lo fets a la residència. També parla de manca d’administració de la medicació pel Parkinson. En canvi, un peritatge de part de la residència relaciona la mort amb una infecció respiratòria i recorda que les morts per pneumònia són una causa habitual de decés entre malalts de Parkinson.
A partir de la prova practicada, la sentència conclou que “existeixen suficients indicis per determinar el nexe de causalitat i la culpa de la part demandada en l’exercici de les seves funcions”. “La mera comparació entre l’estat del pacient en el moment que va ingressar a la residència –el 13 d’octubre de 2022– i el moment en què va ser derivat a l’Hospital de Granollers –el dia 29 del mateix mes– constata que van existir deficiències en la cura”, diu el text. I afegeix: “La responsabilitat d’atendre en condicions òptimes el pacient recau en el centre sanitari, en aquest cas, la residència amb independència de si es tractava d’un centre sociosanitari o d’una residència assistida donat que la responsabilitat mèdica és idèntica en ambdós supòsits”. No admet que la Fundació Antònia Roura s’escudés en el “protocol habitual” de comunicar l’estat dels residents al 061 per decidir si és necessari o no traslladar-los a un hospital. “Qui pot observar i valorar directament el pacient són els professionals del mateix centre.”
La resolució judicial esmenta la versió del pèrit de la residència demandada que va manifestar que les dificultats per empassar aliments en pacients de Parkinson ofereixen una esperança de vida de set mesos. I la sentència, estima que “per tant, no resulta lògic que la intolerància oral, per ella mateixa, hagués generat el resultat de la defunció en poc menys d’un mes d’evolució.”
EL 9 NOU s’ha posat en contacte amb la Fundació Antònia Roura. “Sentim el dolor de la família, respectem la decisió judicial, tot i que discrepem del seu contingut. Considerem que no existeixen elements que permetin concloure que l’atenció prestada pel centre estigués vinculada al desenllaç”, detalla Marta Iglesias, advocada i membre del Patronat de la Fundació Antònia Roura. I afegeix: “Hem decidit no interposar recurs d’apel·lació perquè aquesta via processal se centra en la revisió del ja actuat i no està pensada per incorporar noves proves o testimonis que poguessin modificar substancialment l’anàlisi del cas, i per tant, que aquesta via pogués aportar una clarificació addicional sobre els fets.”
