La majoria de les atencions que s’han fet en els darrers anys al Servei d’Assistència Integral (SAI) al col·lectiu de persones LGTBI al Consell Comarcal, han estat de persones trans. Ho ha explicat amb motiu de la celebració del dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, la consellera de Polítiques Socials i Igualtat, Roser Colomé, que fa un balanç positiu de l’evolució que ha tingut el servei, que ha vist augmentar les seves atencions en els darrers anys.
“L’evolució ha estat molt positiva en els darrers anys, com ho demostren les dades. Abans, aquest col·lectiu no tenia la mateixa tendència a venir al SAI. Ara saben que poden comptar amb un suport psicològic i un assessorament jurídic, si es decideixen a presentar denúncia”.
Colomé posa de relleu que de les 17 persones que s’han atès en el que portem d’aquest any 2023 “les persones que més atenem són del col·lectiu trans. Colomés destaca el suport que dona el SAI als ajuntaments que en depenen i, especialment, a les persones. “El SAI és un punt d’unió per posar en comú situacions i que ningú no se senti sol”.
Per la seva banda, la cap de l’àrea de Polítiques Socials i Igualtat, del Consell Comarcal, Sílvia Pérez, diu que l’augment de les atencions al SAI respon a un major coneixement del servei i no a un augment de les incidències. “L’increment de les atencions és perquè es coneix més el servei, en fem més difusió i les persones s’hi acosten més”.
Pérez explica que el motiu més habitual per acudir al SAI és demanar informació sobre els canvis de nom en els documents identificatius, com el DNI o la targeta sanitària. També en l’acompanyament psicològic en el procés de transició de canvi de sexe. El servei també dona assessorament als ajuntaments que no tenen SAI propi a incorporar la mirada LGTBI en les seves polítiques, per exemple, en les formularis de l’administració.
Pel que fa al perfil de les persones que hi acudeixen, l’any passat 29 van ser homes, 26 dones i dues persones no binàries. La majoria, 39, eren majors d’edat i 18 menors. El SAI també assessora professionals de l’administració com les escoles, els serveis socials o els serveis de salut.
Pel que fa a l’Ajuntament de Granollers, el Punt LGTBI+ va atendre l’any passat 23 persones i es va iniciar un grup de joves de 14 a 18 anys amb trobades quinzenals que pretén oferir un espai segur de trobada per a joves LGTBI+. En el curs 22-23 s’han impartit 27 tallers de sensibilització i prevenció de les discriminacions per a l’alumnat de primària i secundària.
Pel que fa a altres localitats, a Caldes, l’any passat es van tramitar tres canvis de nom de la targeta sanitària i es van fer dos assessoraments a joves del col·lectiu LGTBI+. A Montornès, l’any passat es van fer 9 atencions, tres més que l’any anterior. Al SAI de Mollet també hi ha hagut un augment de les atencions. Es va passar de les 10 del 2021 a les 13 de l’any passat i aquest any, fins ara, ja se’n porten 11.
Denúncies estabilitzades
Pel que fa a les denúncies als Mossos, el nombre s’ha estabilitzat en els darrers anys. Eva Álvarez, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció a la Ciutadania de la Regió Policial Metropolitana Nord, amb seu a Granollers, explica que els dos darrers anys s’han rebut 11 denúncies anuals per agressions a persones LGTBI+ al Vallès Oriental i en el que portem d’aquest any, tres.
Però alerta que en aquet tipus de delictes “hi ha una xifra oculta. Són tipus de fets en què a les víctimes els costa molt denunciar. Se senten molt victimitzades però buscar en les institucions la seva atenció davant d’un fet delictiu els costa molt. S’ho reserven més. Sí que hem notat que truquen més al 112, però després no ho materialitzen en una denúncia. Per això en aquest tema estem treballant la sensibilització i que coneguin la funció que fa el cos de Mossos d’Esquadra”.
Sánchez explica que, per evitar aquesta por a denunciar, es fan campanyes preventives. “Expliquem que això és un insult, que això és una vexació… Per tant, es pot denunciar. I també és una manera d’aturar aquestes conductes abusives. Per això fem les campanyes preventives a les xarxes i quan arriben unes dates concretes, reforcem el missatge per dir que això es pot denunciar. També ho fem en l’àmbit de les escoles. Tenim tallers de prevenció de conductes discriminatòries en l’àmbit educatiu”.
L’actuació policial no és limita a les denuncies. “Fem una recerca de les trucades que han arribat i que no s’han formalitzat en denúncia. Contactem amb aquesta persona, fem una valoració de la situació en què es troba i quin nivell de vulnerabilitat i de risc té. Si no vol denunciar, se li expliquen els recursos que té disponibles. I si cal li donem unes mesures cautelars. Per exemple, si té un problema al lloc de treball i pel camí, amb un cotxe policial patrullant per la zona o trucades telefòniques quan entra i surt de la feina…Que se sentin acompanyats i que hi hagi una intervenció ràpida”, diu Teresa Planellas, agent de Grup Regional d’Atenció a la Víctima.
