La Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) formalitza aquesta setmana el tràmit per presentar un recurs contenciós administratiu contra el conveni que l’Estat i la Generalitat van signar per al perllongament del quart cinturó des de Terrassa fins a Sabadell a través del que s’ha batejat com la ronda Nord dels sistemes urbans d’aquestes dues ciutats. Ho va avançar Toni Altaió, un dels portaveus de la CCQC, en una xerrada que va fer divendres passat al casal La Tintorera, a les Franqueses.
La CCQC presenta l’avís de l’anunci de personació al jutjat contenciós administratiu que haurà de ser acceptat o denegat. En cas de resposta positiva, el jutjat requereix a l’administració l’expedient complet per posar-lo a disposició de l’entitat demandant per fomentar els seus arguments en contra de l’acord.
Altaió va avançar que un dels elements que utilitzaran és el de la fragmentació del projecte.
Des de la CCQC, entenen que el tram de nova carretera que es planteja des de Terrassa fins a Sabadell i que connecta amb Castellar del Vallès és una continuïtat del quart cinturó i forma part de la planificació global que aquesta infraestructura hauria de tenir per arribar fins a Granollers. Altaió apunta que el conveni relaciona aquest tram amb el projecte global de carretera orbital per la zona nord de la plana vallesana. “Si és quart cinturó, tota la informació ambiental s’hauria de fer amb relació a tot el projecte. No es pot fragmentar”, alerta.
Un altre dels aspectes que posen sobre la taula és la titularitat de la via que l’Estat es reserva d’acord amb el conveni amb la Generalitat, que sí que encarregarà els estudis previs i el projecte i gestionarà les obres. “Si és una via de trànsit intern, la titularitat hauria de ser de la Generalitat. Que sigui de titularitat estatal vol dir que és una via de pas i, per tant, que és el quart cinturó. Posa en contradicció què és”, sosté Altaió, que també alerta que l’import que l’Estat transferirà a la Generalitat –200 milions– queda molt curt respecte al cost que podria tenir la construcció de la carretera amb els requeriments dels estudis encarregats pels ajuntaments de Terrassa i Sabadell.
A banda del contenciós administratiu, la CCQC obrirà una altra línia de lluita contra el projecte davant de la Comissió Europea, que, entenen, hauria d’intervenir davant d’una proposta que xoca amb l’objectiu de reduir les emissions de diòxid de nitrogen i altres contaminants.
Finançament popular
A través de l’ADENC, la CCQC va fer una acció de micromecenatge per finançar les despeses judicials que preveuen tenir, a partir d’ara, amb tot el procés per oposar-se a la construcció del tram entre Terrassa i Sabadell de la B-40. L’objectiu inicial era recollir 18.000 euros i la xifra s’ha superat assolint els 18.908 euros repartits en aportacions de 333 persones o entitats diferents.
