La detecció de nous abocaments de terres a la bassa de la bòbila i al seu entorn, a Llinars, han posat en alerta persones i grups ambientalistes que fan una crida perquè s’adoptin mesures que permetin la preservació d’aquest hàbitat amb aigua neta permanent.
La bassa es va crear a partir de l’acumulació d’aigua a la zona on durant anys s’havia fet l’extracció dels àrids necessaris per a la producció de la bòbila. La presència d’aigua s’hi ha consolidat des que la bòbila va tancar, fa una dotzena d’anys. I, amb l’aigua, s’hi van començar a detectar la presència d’aus com el bernat pescaire, el cabucet, les polles d’aigua o ànecs coll verd però també d’amfibis com el gripau corredor o altres espècies lligades al medi aquàtic com les libèl·lules. També vegetals com salzes, pollancres o la cua de cavall.
Segons els naturalistes de la zona, l’espai també és un recurs per a altres espècies com els cabirols, ocells propis d’espais oberts o serps i llangardaixos.
Els abocaments de terres estan lligats al projecte de restauració de l’espai. L’alcalde de Llinars, Martí Pujol, confirma que hi ha “un pla de restauració que preveu que es torni a omplir” amb terra vegetal. Aquesta opció, recorda, la defineix la Generalitat. “L’Ajuntament no hi té res a veure i no pot fer-hi res”, diu. Des del Departament d’Acció Climàtica han assegurat a EL 9 NOU que comprovaran les actuacions que es facin a la bassa “per constatar si hi ha hagut algun canvi en la situació que va motivar l’anterior informe de restauració o no”.
Andreu Ubach, membre de Naturalistes de Vilamajor, constata que serà “una oportunitat perduda si aquest espai desapareix”. “És una gran oportunitat per a la fauna i la flora d’àmbits aqüàtics”, diu Ubach, que lamenta que fins ara no s’ha pogut consolidar “pels abocaments que hi ha periòdicament”. Arnau Tolrà, ecòleg i especialista en sistemes fluvials i aquàtics, destaca la importància de la bassa en un entorn a cavall de les conques del Mogent i de la Tordera i “on no hi ha un espai tan gran per a les espècies aquàtiques”.
“És una zona de transició entre boscos i conreus que genera uns hàbitats molt interessants i a mesura que passa el temps, més.” “En plena crisi de biodiversitat és una llàstima que no hi hagi l’agilitat per actuar” i, si cal, adaptar el pla de restauració a la nova realitat, lamenta Andreu Salvat, especialista en entorns fluvials. “És un tema que hauria de ser prioritari” perquè aquí “hi ha un gran oportunitat” en un territori amb “una mancança important” d’espais amb aigua.
Segons Pujol, al nou POUM de Llinars que s’està elaborant, la bassa “està marcada com a sistema hidràulic”. “Sap greu que es perdi. Que quedi com una bassa no sembla malament, al contrari, hi ha biodiversitat.”
En canvi, la regidora del Moviment Alternatiu de Llinars (Mall), Fidela Frutos, lamenta que la zona “forma part de sòl industrial” i explica que han presentat al·legacions perquè sigui “un espai especialment protegit per a la biodivertsitat”. Coincideix que mantenir la bassa “és una oportunitat”. El MALL ha demanat informació sobre les llicències urbanístiques que s’han donat per al reomplert de l’aiguamoll.
La Plataforma per la Defensa i la Sobirania del Territori Llinars del Vallès i Vilamajor, El Gaig, en una al·legació al nou POUM de Llinars feia una referència als elements de valor de la bassa de l’antiga bòbila com a elements interessants a preservar.
{{ comment.text }}