1970
El Ministerio de la Vivienda expropia 1.572 hectàrees dels termes de Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Montcada, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Polinyà amb la intenció de fer una gran ciutat que, l’any 2010, havia d’arribar als 250.000 habitants. Era l’anomenada Actur (Actuació urbanística urgent) Riera de Caldes i per gestionar-lo es va crear l’empresa pública Santa Maria de Gallecs, SA.
1977
Neix la Comissió per a la Defensa de Gallecs, que fa les primeres reunions al barri de Plana Lledó i després les farà a la masia de Can Jornet. L’abandó de les cases i les terres dona peu a situacions de pillatge i degradació. Comencen les primeres ocupacions a Ca l’Estany. Can Maiol, Can Boada Vell, Can Jornet de Palau, Can Veire, Can Torrents, la Casa Nova, Can Ros (a la foto), Can Mulà, Can Jornet de Gallecs o Can Mates.
1978
El 9 d’abril es fa la primera gran manifestació, que aplega entre 7.000 i 8.000 persones, segons les fonts, que van a peu, en tractor o en bicicleta, de Mollet a Gallecs. Acaba al camp de futbol on, entre altres, la que seria alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, intervé en els discursos finals.
1979
Les ocupacions de cases es multipliquen. Baltasar Navarro, que ara viu a l’Alta Garrotxa, és el primer ocupant i es va instal·lar a Ca l’Estany, en terme de Montcada. També hi havia Felisa Chacón. Entre els ocupants hi havia el cantautor Jaume Arnella. S’organitzen diverses activitats de caire social i festiu, com les Festes de Primavera. En la foto, la casa dels masovers de Can Ros.
1980
Segona gran manifestació, amb unes 4.000 persones que van des de la Rambla de Mollet al camp de futbol de Gallecs on, entre altres, actua la Salseta del Poble Sec. Protesten contra la negociació entre la Generalitat, ja titular dels terrenys, i l’Ajuntament de Mollet per urbanitzar la part expropiada al sud de la B-30 (actual AP-7). Alguns activistes fan pintades a la paret de l’antic mercat municipal.
1981
L’Ajuntament de Mollet, encapçalat per Anna Bosch (PSUC), firma el conveni amb la Generalitat per urbanitzar les 127 hectàrees al sud de la B-30 i fer-hi 3.500 habitatges. Inclou la supressió de l’abocador, el parc de Plana Lledó, preservar els Pinetons i recuperar les masies de Can Borrell i Can Besora. Aquesta darrera ja enderrocada El 8 de novembre, nova manifestació.
1991-1992
Jocs Olímpics. Es fa el camp de tir al plat en terrenys de Gallecs per acollir la competició. Es valora suprimir el camp després dels jocs, però finalment es desestima.
2005
La Generalitat i els ajuntaments de Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Santa Perpètua, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Polinyà firmen el pla director que dona peu al Consorci de Gallecs. Inclou 774 hectàrees després que Santa Perpètua i Palau ja n’haguessin urbanitzat unes 600 i que quedessin fora l’entorn del castell de Mogoda, Can Banús o l’Estany de Gallecs. S’impulsa l’agricultura ecològica.
2009
Gallecs entra al PEIN amb unes 690 hectàrees. Però la protecció definitiva l’hauran d’aprovar els respectius ajuntaments en el seu planejament urbanístic. A partir d’aquí caldrà redactar el pla director urbanístic encara pendent.
2015
Nova manifestació convocada per diverses entitats ecologistes i la Plataforma per a la Defensa de Gallecs, que recull el testimoni de la Comissió per a la Defensa de Gallecs de 1977. Unes 2.500 persones surten de diferents municipis i conflueixen a la plaça de l’Església. Protesten per diverses amenaces sobre el territori, com el projecte logístic de l’empresa Transwences a Can Banús, a santa Perpètua, que finalment es va desestimar.
