Del Vallès Oriental al món: 10 històries de vallesans que viuen a l’estranger

En 10 anys, el nombre de vallesans residents a l’estranger s’ha duplicat fins a 13.440, destacant França com a destí predilecte. És un creixement generalitzat a tot Catalunya, però l’últim any s’ha accelerat al Vallès Oriental, que ja és la primera comarca metropolitana a l’alça. EL 9 NOU ha recollit una desena de testimonis que van marxar i que viuen repartits arreu, sigui per feina, per amor o, simplement, per veure món. Aina Relats, de Lliçà d'Amunt, viu a París (França) En un petit estudi de 18 metres quadrats, a París, viu Aina Relats, de Lliçà d’Amunt. Ja fa més d’un any que va deixar el Vallès per instal·lar-se a la capital francesa com a tècnica de Relacions Institucionals a la delegació de la Generalitat, però encara avui no sap què la va fer marxar. “Estava molt contenta a Catalunya”, assegura la jove de 25 anys, i confessa que tenia altres ofertes laborals a prop de casa. Enyora els paisatges de Lliçà i les activitats culturals que feia a Granollers, com cant coral a Amics de la Unió o el ball de Gitanes. Malgrat això, va llançar-se a l’“aventura internacional”. S’ha esforçat molt a construir una vida a París, alhora que és una bona “amiga, germana i filla a distància”. Joana Pujol, de Sant Esteve, viu a Londres (Anglaterra, Regne Unit) Joana Pujol estava “saturada” de viure a Sant Esteve. Treballava de professora de Secundària i era regidora per la CUP. Quan va sorgir l’oportunitat de marxar a Londres, no s’ho va pensar dos cops. Tanmateix, es va trobar amb un escenari més complex del que s’havia imaginat. “Vaig tardar dos o tres anys a adaptar-me al sistema educatiu anglès”, assegura. Ara, amb 36 anys, és professora de Francès, Castellà i Història i té dos fills nascuts a Londres, de 2 i 4 anys. “Criar nens a l’estranger és de les coses més difícils que he fet”, assegura, per la manca d’una xarxa de suport, però té altres avantatges, com formar una família plurilingüe. Pujol té pensat tornar a Catalunya. “Però no sé ni quan ni com”, aclareix. Ferran Nadal, de Granollers, viu a Edimburg (Escòcia, Regne Unit) Amb tan sols 23 anys, Ferran Nadal i la seva parella, Carla Garcia, van fer les maletes i van mudar-se a Brisbane (Austràlia). La decisió venia donada per la feina de Nadal, que es dedica a la recerca biomèdica en càncer. Però, de fet, va ser Garcia qui el va empènyer a emprendre aquesta aventura plegats i formar una família. “Anàvem molt lluny, però ens teníem l’un a l’altre”, diu Nadal. A Austràlia van tenir-hi un fill, i a Edimburg, on ja fa tres anys que viuen, van tenir-hi una segona criatura, i la tercera és de camí. Si mira enrere, Nadal s’adona que la seva vida ha canviat, però continua molt vinculat al Vallès, sobretot seguint l’actualitat del Club Bàsquet Granollers, on va jugar de jove. Sara Marcello, de l'Ametlla, viu a San Francisco (Estats Units d'Amèrica) “Tinc més temps per estudiar i fer esport, i he tornat a tocar el piano”, celebra Sara Marcello, de l’Ametlla. Des que és a San Francisco (Califòrnia), el seu estil de vida ha canviat significativament. S’hi va mudar amb la seva parella després d’una estada a París, i a hores d’ara, amb 26 anys, no té pensat tornar al Vallès. Als Estats Units, el dia comença molt més aviat, explica, i la jornada acaba a quarts de 5, de manera que encara li queda gran part del dia per fer la seva. “A Catalunya, això seria impensable”, creu. A més, els sous són més alts, assegura: “Com a assessora legal, cobro molt més que si fos advocada a Barcelona.” Marxar a l’estranger era vertiginós, però Marcello agraeix la nova vida que ha construït. Anna Garcia, de Llinars, viu a Zúric (Suïssa) Anna Garcia estudiava Traducció i Interpretació i treballava de professora en una acadèmia d’anglès, però va deixar-ho tot per marxar a Zúric amb la seva parella, que és suís. Ara, amb 26 anys, s’ha adaptat al país i els costums de la seva gent. I, tot i que no ha trobat una feina relacionada amb els seus estudis, és feliç treballant en una cafeteria: “Aquí, és molt més fàcil estalviar encara que tinguis una feina no qualificada.” Malgrat això, Garcia confessa que la jornada laboral a Suïssa és més llarga que a l’Estat espanyol, com a mínim, de 40 hores la setmana. Paral·lelament, està aprenent alemany suís, la llengua local, de la mateixa manera que esperaria que un nouvingut a Catalunya aprengués català. Enric Calpe, de Granollers, viu a Amderdam (Països Baixos) Enric Calpe i la seva família, de Granollers, estan ben establerts a Amsterdam. Fa gairebé 15 anys que segueixen el mateix modus operandi: han residit en diversos indrets del món, cercant nous “reptes personals i professionals”. “Més que buscar una vida millor, el que ens ha mogut han estat projectes interessants”, explica Calpe, que té 55 anys i es dedica al disseny gràfic i la fotografia. “Quan arribes a un lloc nou, sempre hi ha una corba d’aprenentatge”, diu, però adaptar-se als Països Baixos els va resultar “relativament fàcil”. És un país “calmat” i “ordenat”, descriu. Això no treu, però, que Calpe trobi a faltar el clima i els horaris mediterranis, així com la família i els amics del Vallès. Ton Falqués, de Sant Feliu, viu a Lund (Suècia) La passió per la recerca científica i la medicina van dur Ton Falqués, de Sant Feliu, a la Universitat de Lund, una de les més prestigioses de Suècia. Aquest abril va fer vuit anys que s’hi va mudar, immers en un projecte sobre leucèmia infantil. A Europa, “les ofertes són millors”, diu, “tant pel sou com per les condicions de recerca”. També el van empènyer la curiositat pels països nòrdics i per “provar l’experiència internacional”. Avui, el seu dia a dia es resumeix a fer molta feina a la Universitat, però encara es manté ben lligat a Sant Feliu: la veu de Falqués sona a la ràdio del municipi a través del programa que emet setmanalment des de Lund, el Tu jugues d’Ona Codinenca. Clàudia Tarragó, de Llinars, viu a Oslo (Noruega) Després d’aterrar a Oslo, Clàudia Tarragó, de Llinars, no va poder veure la seva família durant 11 mesos, perquè va coincidir amb els mesos de confinament per la covid, l’any 2020. “L’inici va ser difícil”, explica, però va tirar endavant. “Tenia clar que volia viure fora d’Espanya”, explica, per ser professora de castellà. És la professió que desenvolupa ara, amb 30 anys, en un institut. També ensenya anglès a joves nouvinguts, i es considera “molt espavilada” amb el noruec. “Em vaig tirar a la piscina i el vaig aprendre de manera autodidacta.” Tot i enyorar la família i Catalunya, Tarragó està promesa amb un noi noruec, i té previst tenir fills. “Espero quedar-me a Oslo tota la vida.” Sergi González, de la Garriga, viu a Singapur Viatjar a l’estranger com a entrenador amb l’escola de futbol Barça Academy va despertar les ganes de Sergi González, de la Garriga, per “veure món.” Abans de marxar, treballava com a coordinador i entrenador d’equips de futbol, de monitor de menjador escolar i de professor de pàdel, a banda de la Barça Academy. A través de la mateixa acadèmia, va tenir l’oportunitat de marxar a Singapur. “Marxar tan lluny implica renúncies”, diu González des del país asiàtic, a més de 10.000 quilòmetres del Vallès. Ha hagut d’adaptar-se a viure en un coliving, compartint espais comuns, al clima calorós i la poca varietat alimentària. Tanmateix, cobra un bon sou, es dedica a l’esport i sempre és “a temps de tornar”. Rosa Parera, de Cànoves, viu al Serengeti, a Tanzània La dèria pels globus ha permès a Rosa Parera, de Cànoves, navegar pels cels de tot el planeta. Era mestra en una llar d’infants, però una volta en globus va canviar-li la vida. Decidida, va treure’s la llicència de pilot, i per dedicar-s’hi a jornada completa va haver de marxar al Canadà. “Tothom hi estava en contra”, recorda, però això no la va aturar. Parera va passar per diferents països fins a instal·lar-se a Tanzània, al bell mig del Serengueti, i va esdevenir la primera dona pilot de globus al país africà. Allà, la qualitat de vida és “molt millor”, considera. Viu envoltada de natura salvatge i lluny de l’estil de vida occidental. És el somni de qualsevol pilot: “Sobrevolar la sabana i veure elefants, girafes i zebres.”

Del Vallès Oriental al món: 10 històries de vallesans que viuen a l’estranger

Un any per reconèixer la dependència

Famílies del Montserrat Montero critiquen les retallades al casal d’estiu del Consell Comarcal

L’Ateneu Cooperatiu ha ajudat a crear 46 empreses en set anys a la comarca

Veïns de Sant Feliu es mobilitzen contra la reforma de la plaça Josep Umbert Ventura

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

Detingut 'in fraganti' un home a Canovelles relacionat amb quatre robatoris de canonades de coure en edificis

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Localitzen una plantació de 700 plantes de marihuana en un domicili a la Roca

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers