A la carretera que puja de Sant Celoni a Campins hi ha un ramat d’alpaques. Fa poc més d’un any que campen i mengen herbes en un terreny tancat al costat de la carretera. Alpaques, sí: uns animals exòtics, més propis d’un paisatge dels Andes, que d’una estampa del Montseny. Són llanuts i molt bufons.
“Semblen peluixos”, diu la seva propietària, Mar Joaquín, que és artesana de la llana. Després de mirar-s’ho durant un temps llarg, l’abril de l’any passat, a ella i la seva parella, Marc Fernández, els van arribar els primers animals i ara en tenen tota una granja: les Alpaques del Pertegàs. N’hi ha 11 i aviat en pariran i en tindran tres més. “Que nosaltres coneguem, a Catalunya hi ha tres granges més d’alpaques com la nostra: al Pallars, a Berga i al Penedès.”
Tenen una explotació petita on transformen la llana per vendre-la després. “Així tanquem tot el cercle.” Que hagin triat alpaques, en comptes d’ovelles, no és casualitat. Tampoc era la primera opció que tenien. “Volíem tenir una raça d’ovelles anglesa que fa molt bona llana, però per culpa del Brexit se’ns va complicar que les poguéssim dur”, explica Mar Joaquín. Van contemplar les alpaques com una opció perquè la dona que en té una granja al Pallars els n’havia parlat molt bé. Les alpaques fan una mena de llana poc coneguda al nostre país. En canvi, es considera que és molt valuosa i sobretot en demanen per fer productes de moda i vendre’n a boutiques. “Això és perquè té una fibra molt fina i molt suau. És termoreguladora i provoca menys al·lèrgies”, explica Mar Joaquín.
Les primeres alpaques els van arribar a Sant Celoni des de Palència, a Castella i Lleó, i també en va comprar unes de França. Són animals que estan acostumats a canvis extrems de temperatura: a estar exposades a unes insolacions molt bèsties durant el dia i a molt fred a la nit. A Catalunya ja hi tenen molt sol. Però a altres llocs d’Europa –on, per cert, hi ha més alpaques–, se’ls ha de donar suplements per cobrir la manca de vitamina.
Entre els mesos de maig i juny van fer l’esquilada de les alpaques, que és anual, i així també poden estar més fresques a l’estiu. “Quan les esquilen i els treuen el pel, no ho sembla, però queden molt primes, molt primes”, explica Mar Joaquín. L’any passat van fer venir un esquilador, però fa uns mesos ja ho han fet ells mateixos. “Surt més econòmic. I també ens va passar que l’esquilador que va venir ens va fer malbé part de la llana. Com que estan acostumats a esquilar llana d’ovella –que normalment es llença–, no en tenen gaire cura.”
A Sant Celoni, les alpaques pasturen a plaer en un tancat que tenen paral·lel a la carretera de Campins. L’herba ara està molt seca, però els animals sempre hi acaben trobant algun brot verd. I, si no, per menjar també desbrossen fulles d’alzina, de roure, esbarzer o una mica el que troben. Mar Joaquín els dona ferratges per acabar d’omplir el pap. El terreny el tenen comprat, malgrat que s’hi van trencar el cap per aconseguir-lo. Expliquen que els va ser molt difícil accedir a la terra, perquè no van trobar pràcticament ningú disposat a vendre. “Hi ha moltes extensions de terreny on no s’hi fa res”, explica, tot i així.
Aquesta parella va traslladar-se a Sant Celoni fa 18 anys. Mar Joaquín, de fet, en fa 20 que es dedica a la llana i 13 que va obrir una botiga en línia on ven productes relacionats. Un dels objectius des de l’inici era tenir animals per poder produir la seva pròpia llana. A casa, la renta, la carda i la fila. En fa ninotets de peluix d’alpaques, esponges amb sabó o plantilles per a sabates. I, mentrestant, les alpaques mengen i passegen pel seu prat amb vistes al Montseny, abans no els torna a créixer la llana.
