Les principals denúncies per LGTBI-fòbia que s’han posat en els últims anys al Vallès Oriental són per delictes que atempten contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, un total de 10 denúncies des del 2021 fins al 2024, segons les dades facilitades per Mossos d’Esquadra. En números absoluts, el volum de denúncies es manté estable, variant molt lleugerament. L’any 2021 es van posar 11 denúncies al Vallès Oriental i el 2024, se’n van posar 13. El total del període comprès entre 2021 i 2024 ascendeix a 51 denúncies. El gran gruix, però, són per un delicte sense especificar (11). Altres motius són per amenaces (6) o contra la llibertat (6), també per lesions (4) o per un tracte vexatori (3). Els motius amb menys denúncies són per violència intrafamiliar, danys o injúries, entre d’altres.
La gran majoria de les agressions denunciades es pateixen de manera presencial, la violència a internet o a les xarxes socials està infrarepresentada a les denúncies recollides pels Mossos d’Esquadra. Del total dels últims quatre anys, 42 han estat per un atac presencial, 4 a través de les xarxes i 5 sense especificar. A més a més, els casos de violència a la via pública urbana (23) són els més recurrents, seguits de la violència domèstica (14).
“Hi ha un augment de denúncies que, en gran part, ve donat pel coneixement dels drets de les persones, l’augment de la confiança amb el procés judicial i una gran tasca que s’ha fet en activitats de formació, tant per part del cos com per part de les entitats”, comenta Joan Miquel Martínez, caporal cap de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació de Mossos d’Esquadra. No obstant això, Martínez també apunta a un “augment dels discursos d’odi a les xarxes socials que es mouen entre la línia de la llibertat d’expressió i el discurs d’odi”. El caporal comenta que els casos més habituals amb els quals treballen són “la violència verbal i les amenaces”, que en alguns casos “acaben en agressió física, però són minoritaris o no gaire greus”.
Els perfils
A través de les dades facilitades per Mossos es poden dibuixar els perfils tant de les víctimes com dels agressors. Els homes són el 67% de les víctimes d’aquesta violència, i les dones, el 33% restant. Pel que fa als grups d’edat, qui més en pateix són els homes entre 30 i 40 anys (12), i les dones entre 10 i 20 anys (7). No obstant això, els homes també són els principals agressors, i representen un 65% dels delictes totals davant el 35% comesos per dones. Una xifra que sorprèn força és que el gruix més grans d’agressors es troba entre els homes de 10 a 20 anys, que representen el 28% de les agressions totals, seguits dels homes entre 40 i 50 anys, que són el 20% de les agressions. Les dones que cometen més delictes per LGTBI-fòbia són les de la franja entre 40 i 50 anys, el 12% de la xifra total.
El col·lectiu que està més en el punt de mira en els últims anys és el de les persones trans. Explica Laura Jiménez, tècnica del Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI+ del Consell Comarcal, que en els últims anys s’han atès 105 casos de persones trans que busquen ajuda –13 l’any passat i 8 en el que portem de 2025. “No és només un col·lectiu que pateix en les agressions, sinó també a nivell familiar. Es tracta d’un procés que aixeca preocupacions i dubtes. És normal que ens consultin. Ens trobem persones que tenen molta informació i d’altres que estan totalment perdudes. Ara bé, nosaltres no pressionem ni obliguem ningú a fer res que no vulgui fer”, diu Jiménez.
En el cas de patir una agressió, el SAI ofereix suport psicològic i assessorament jurídic, “tant en processos de denúncia com de descobriment personal, perquè considerem que qualsevol procés judicial és un desgast per a la persona”, afegeix Jiménez. Una de les tasques més habituals del SAI, que afecta les persones trans, és el canvi de nom de la targeta sanitària, que es fa sobretot amb menors. “La targeta sanitària et permet fer els canvis al nom sentit en documents no oficials, com pot ser el butlletí de notes o la llista d’alumnes d’un centre escolar.”
La tècnica del SAI apunta que s’està fent bona feina i que ja hi ha vuit municipis que disposen d’aquest servei –properament Vilanova n’obrirà un–. “Crec que com a societat hem d’obrir la ment a altres identitats de gènere i també entendre que, en molts casos, hi ha un procés de dol per a les famílies, sobretot de persones trans.”
