Un equip de recerca de la Universitat de Barcelona ha identificat una nova espècie de diatomea (microalgues unicel·lulars amb valves de sílice) en un torrent del parc del Montnegre i el Corredor. En concret, la troballa s’ha fet al torrent de Ca l’Arenes, en terme de Dosrius. La nova diatomea s’ha batejat amb el nom científic de Sellaphora catalonica. El mateix equip de la Universitat de Barcelona ha descobert dues espècies més d’aquest tipus d’algues unicel·lulars en altres punts de la península Ibèrica, segons ha informat la Diputació de Barcelona, gestora del parc del Montnegre i el Corredor.
La descoberta ha estat publicada a la revista científica Fottea i és fruit de la recerca del doctorand Guillermo Quevedo-Ortiz del grup FEHM-Lab de la Facultat de Biologia de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat. També hi han participat els investigadors Joan Gomà, de la UB, i Saúl Blanco, del Diatom Lab de la Universitat de Lleó. Les altres dues noves espècies de diatomea s’han localitzat a Múrcia i Extremadura.
Els investigadors van recollir mostres a 65 basses desconnectades de rius temporals a diferents punts de la península Ibèrica. Són punts amb aigua que es formen quan els rius redueixen el cabal i que tenen una gran importància ecològica perquè actuen com a refugis de la biodiversitat i faciliten la supervivència de comunitats aquàtiques en períodes de sequera, detallen les mateixes fonts. La recollida de dades es va fer entre maig i juliol de 2023.
Al mapa científic
La Diputació valora que el descobriment de la Sellaphora catalonica situa el parc del Montnegre i el Corredor “en el mapa científic internacional”. L’espècie detectada per primer cop presenta valves amb forma romboïdal-lanceolada, àpexs allargats i capitats, i estries difícilment distingibles al microscopi òptic. Les seves arèoles estan altament cobertes de sílice, fet que en dificulta encara més l’observació, afegeixen.
Va ser localitzada en una bassa temporal amb aigües de temperatura relativament baixa i un pH lleugerament àcid, però amb altes concentracions de clorurs i sulfats. “La seva presència en un ambient mediterrani de muntanya amb substrat silícic la podria convertir en un indicador valuós dels microhàbitats del Parc”, ressalten des de l’espai natural.
El treball posa de manifest la importància que tenen aquests espais humits temporals per a la biodiversitat i el potencial que amaguen per a descobertes científiques úniques. També contradiu la idea que són només refugi d’espècies comunes: “Tot i la seva inestabilitat, poden fomentar el desenvolupament de comunitats amb estratègies de resistència i resiliència a la dessecació, derivant moltes vegades en espècies desconegudes per a la ciència”, ressalten des de la Xarxa de Parcs de la Diputació.
