Una desena de grans restauracions d’entorns fluvials en rius altament modificats per la pressió urbana han aprofitat els coneixements obtinguts amb les recerques fetes a l’Urban River Lab (URL), un laboratori a cel obert situat la depuradora de Montornès.
L’espai permet investigar com la vegetació, les comunitats microbianes que es creen a les arrels de les plantes i els diversos tipus de substrats de les lleres dels rius contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua que surt de les depuradores. Ho fa a través de canals artificials per on circula l’aigua depurada i que permeten als científics monitoritzar la influència que la vegetació que s’hi planta té a l’hora de reduir els nutrients en aquesta aigua.
“L’URL ens ha donat pautes de com hem de dissenyar els sistemes per a la bioremediació, la millora dels contaminants emergents que hi ha a l’aigua. Totes les coses que es van aprenent es van aplicant”, comentava Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea.
L’URL va celebrar aquest dimarts els 10 anys de la seva posada en marxa amb una jornada tècnica al Teatre Margarida Xirgu, de Montornès, que va aplegar un centenar de persones. També es va fer una visita de camp al laboratori. Hi van intervenir representants de totes les institucions implicades al projecte: el Consorci Besòs Tordera, el Centre Superior d’Investigacions Científiques-Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC-CEAB), la Universitat de Barcelona, l’empresa Naturalea, la Fundació Rivus i l’Ajuntament de Montornès.
Al Vallès Oriental, els coneixement obtinguts a l’Urban River Lab van servir per repensar el disseny dels llacs del parc del Falgar, a les Franqueses, i fer una aposta per l’obtenció d’aigua procedent de la depuradora de la Garriga, a la qual es fa un segon tractament. Primer, al canal d’entrada i, després, a la bassa més petita que forma part del parc. “Aquest torrent fet a partir de l’experiència de l’URL ha estat bàsic per reduir l’amoni. És un sistema que volem anar reproduint”, deia Sorolla.
Recentment, els avenços generats amb l’URL també s’han aplicat en el disseny d’un sistema per gestionar les aigües del primer escorrentiu que es donen als carrers quan comença a ploure i que són les que arrosseguen més brutícia i contaminants dipositats al paviment. S’ha fet a l’ampliació del polígon El Pla, a Lliçà de Vall. “S’ha passat del tanc de tempesta (un gran dipòsit per recollir l’aigua de la pluja) que s’havia previst a un sistema amb un filtre natural per on circula l’aigua que comporta unes despeses de manteniment molt inferiors” i que també té capacitat per retenir els sòlids, deia Sorolla. Amb les pluges d’aquesta tardor, “s’ha vist que funciona bé.” A banda, es van fer actuacions a la riera de Vallfornès, a la sortida de la depuradora de Cànoves, i a la riera de Caldes, a Caldes.
En altres zones
Fora del Vallès Oriental, altres projectes han begut dels coneixements sortits del laboratori a cel obert de l’EDAR de Montornès. Per exemple, a Viladecans, on s’han fet uns llacunatges que també “retenen les primeres aigües de l’escorrentiu dels carrers i les depuren”. També a Igualada, on s’ha fet un biollac; a Olesa de Montserrat i al Zoo de Barcelona, on les plantes es fan servir per filtrar l’aigua de llacs de la instal·lació a través d’un sistema tancat. Això redueix substancialment la despesa d’aigua perquè no cal renovar-la tan sovint. A banda, s’han aplicat els coneixements generats per l’URL en intervencions a la riera Major, a Arbúcies; a Rubí i a Sabadell.
Hi ha altres projectes pendents de tirar endavant que faran servir espècies vegetals testades a l’URL per millorar la qualitat de l’aigua. Per exemple, l’ampliació dels aiguamolls de Can Cabanyes, al costat del riu Congost, a Granollers. “Hi haurà un canal d’entrada d’uns 200 metres on també es podrà fer recerca”, indicava Sorolla. També hi haurà una bassa de laminació i un bosc inundat, que també permetrà aplicar espècies llenyoses –arbustos i arbres– en la millora de la qualitat de l’aigua, un dels aspectes que s’ha investigat recentment a l’URL. Amb el segon aiguamoll de Can Cabanyes, “tota l’aigua de l’EDAR de Granollers passarà per sistemes de millora amb vegetació”, deia Sorolla.
Al Vallès Oriental, Naturalea també dissenya actuacions amb els coneixements adquirits a l’URL a la riera de Vallserena, després de l’EDAR de Sant Antoni. Hi ha altres accions previstes a les depuradores de la Garriga i de Centelles (Osona), en un parc d’activitats de Viladecans vinculat amb la recollida de pluvials, en un parc urbà de Vic on s’aprofitarà aigua de la depuradora per omplir un estany. A Sabadell, al gener, començaran les obres en uns sobreeixidors de pluvials amb l’objectiu de reduir l’impacte d’aquestes aportacions en la qualitat de l’aigua del curs del riu Ripoll.
Albert Sorolla celebra que els coneixements derivats de l’URL s’han escampat “com un taca d’oli”. “Es fa difícil valorar tot l’impacte que té sobre el terreny. Ho hem compartit i la gent ho està replicant en altres punts de l’Estat i altres països”, diu en referència a projectes a Madrid i Birmingham.
