S’ha detectat al tram mitjà de la Tordera, entre els termes de Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), un exemplar de coipú, un rosegador semiaqüàtic propi de l’Amèrica del Sud que, en els darrers anys, s’ha estat estenent per les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter, a les comarques de Girona, procedent de França.
Com el visó americà, l’espècie va arribar a Europa per al seu ús a la indústria pelletera. La troballa l’ha fet Arnau Tolrà, ecòleg i investigador de la Universitat de Barcelona i de l’Observatori Rivus. La detecció d’aquesta espècie invasora ha estat notificada als Agents Rurals i al Departament d’Acció Climàtica.
L’exemplar de coipú ha estat detectat durant aquest mes de gener per dues càmeres diferents de fotoparany situades a la llera de la Tordera a Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu. Són les que es fan servir per al programa de seguiment de la llúdriga. Després d’aconseguir imatges, la cita s’ha certificat amb la detecció de petjades en aquestes zones.
Tot i que no es pot assegurar al cent per cent, per Tolrà “fa tota la pinta” que l’exemplar captat per les dues càmeres “és el mateix”. L’investigador de l’Observatori Rivus apunta que la detecció és fruit d’una “entrada recent” al curs principal de la Tordera perquè fins ara no se n’havia detectat la presència en cap dels seguiments d’altres espècies que es fan en aquest riu.
“Les càmeres estan en uns llocs habituals de control de la llúdriga i no s’hi havia detectat mai”, apunta Tolrà, que sosté que aquest exemplar pot haver fet “un salt de conca” com va fer la llúdriga en el seu dia des de la zona de la Selva, on hi ha rieres que pertanyen a la conca del Ter i d’altres a la de la Tordera. “És un animal lligat a l’aigua però que pot fer desplaçaments importants per terra i que no estan estrictament lligats a la necessitat de trobar aliment”, comenta Tolrà.
L’arribada d’aquesta espècie invasora pot tenir un impacte sobre l’entorn natural. És un animal herbívor que, en cas d’establir-se amb un volum important, pot perjudicar la vegetació de ribera. I, de retruc, algunes espècies d’ocells que crien aprofitant aquesta vegetació o d’altres d’invertebrats. Tolrà, però, no creu “que arribi a tenir un impacte sobre camps de conreu”. Amb tot, apunta que les característiques de la Tordera “no són un hàbitat tant bo per al coipú com el que pot haver trobat a l’Empordà” perquè li agraden més les masses d’aigua estancades.
L’antecedent dels anys setantan
El coipú ja havia viscut a la Tordera. Va ser als anys setanta. Provenien d’una granja pelletera local d’on es van escapar exemplars. Amb tot, no va arribar a prosperar una població i l’any 1979 es va donar per desaparegut a la conca. Per Tolrà, ara és clau que no es pugui reproduir a la Tordera. Tot just fa uns dies, la Generalitat va presentar un pla de gestió de contenció i control del coipú a les comarques de Girona.
{{ comment.text }}