L’associació Dimas de Granollers va començar aquest dimecres una formació de manteniment d’habitatges. El curs, que durarà fins al mes de gener, és nou de trinca i està pensat per a dones estrangeres en risc d’exclusió que es troben en procés de regularitzar la seva estada.
Dimecres les vuit integrants el curs ja van poder entrar en contacte amb les primeres tasques que faran aquests mesos: inclouen treballs de soldadura, paleteria, pintura o arreglar aixetes i endolls. Es va fer al local de Dimas, al número 83 de l’avinguda Sant Julià.
“Són petites reparacions per a domicilis que habitualment fan els homes. De moment, és una prova pilot i de matrícula viva, de manera que s’hi podrà anar apuntant més gent”, diu la responsable de programes formatius de Dimas, Susana Sánchez.
El curs té una durada de 15 sessions –una a la setmana– i és la segona que fa Dimas per a dones en procés de regularització. L’altra és una formació de cures a persones en situació de dependència, que ja s’havia fet anteriorment, i que començarà una altra vegada a finals d’octubre.
“Els objectius d’aquests cursos són donar contingut, formació i crear xarxa entre les dones mentre s’estan regularitzant”, explica Susana Sánchez. Això els dona oportunitats per entrar el mercat laboral més endavant o, simplement, serveix per empoderar-les. Les dones que participen en aquestes formacions tenen entre 20 i 60 anys i fa poc temps que viuen al nostre país. Majoritàriament provenen de Llatinoamèrica, el Marroc o el Senegal.
A Dimas, hi entren derivades dels Serveis Socials i els Servei de Primera acollida de l’Ajuntament. Algunes també són veïnes de Canovelles o Bellavista.
Karen Martínez, una colombiana que fa tres mesos que és a l’Estat, s’ha apuntat al curs de manteniment. “És una eina que em permetrà defensar en feines que normalment fan els homes.” Martínez és treballadora social de professió i està buscant, igualment, tenir oportunitats de regularitzar-se i arrelar-se a Catalunya. També estudia català.
Una altra dona, Felicia de los Santos, va arribar a l’Estat amb una empresa càrnia on treballava. “No és una feina que em realitzés i buscava un curs que m’ajudés a buscar feina en un futur”, explica.
