Fa 20 anys, Eduard Margarit, propietari del Cafè Margarit a la Garriga, es va avançar i va prohibir fumar dins del seu establiment abans que fos obligat per llei. “Va ser una decisió complicada”, recorda Margarit, però molt encertada i que no canviaria per res, segons informa Paula Aviñoa.
Margarit reconeix que el fum era “insuportable” en un local petit com el seu. Després d’intentar separar els espais de fumadors i no fumadors, va optar per una decisió dràstica: “Havia de ser blanc o negre”, afirma. Aquella iniciativa, pionera al municipi, va ser recollida en un reportatge publicat per EL 9 NOU el desembre de 2004.
Contra tot pronòstic, la prohibició no va fer minvar la clientela, sinó que va canviar-ne el perfil. “Semblava que havia de perdre clients, però al contrari. Vaig començar a atraure gent que buscava un espai sense fumadors”, explica l’Eduard. En aquell moment no hi havia bars sense fum i Margarit es va adonar que el seu bar va començar a atreure tota aquella gent a qui li incomodava respirar una gran fumarada de tabac mentre menjaven en un bar.
Dues dècades després, Margarit assegura que no es penedeix de la decisió: “És una cosa que tornaria a fer. Ningú no hauria d’empassar-se el fum dels altres mentre menja. A més, qui fuma ho fa perquè vol, però el que no és fumador no podia triar si s’empassava aquest fum o no.”
Quan la llei que prohibia fumar en espais interiors es va aprovar uns mesos més tard, Margarit ja estava preparat. “Jo ja havia fet el pas i no em va venir de nou. Suposo que per a molts establiments fer el canvi va resultar difícil, però jo ja anava rodat”, comenta. De fet, que s’apliqués la llei va ser positiu per al seu bar, ja que la decisió del propietari començava a rebre en aquell moment un suport legal.
Actualment, Eduard Margarit observa amb escepticisme les propostes de prohibir fumar a les terrasses. Tot i que considera que seria una mesura que podria acatar sense problema, creu que no és la solució definitiva.
Per a ell, el problema de base és el civisme: “Encendre’s un cigar a una terrassa sense pensar si molestes és una manca d’educació. Prohibir-ho no resol el problema. El que caldria és més consciència cívica”, reflexiona.
També assenyala la contradicció que suposa vendre un producte perjudicial mentre se’n limiten els usos de manera dràstica: “Sembla que sempre acabem perseguint socialment els fumadors quan és en aquesta mateixa societat on tenen cabuda. Si realment el tabac és tan dolent, per què en venen?”, reflexiona el propietari del Cafè Margarit, situat a la cruïlla del carrer Banys i la carretera de l’Ametlla.
RESPECTE PELS ALTRES
Margarit veu amb bons ulls l’evolució de la societat en relació amb el consum de tabac i el respecte cap als no fumadors. Tot i això, és conscient que el debat continua vigent, amb noves regulacions i sensibilitats.
“En una societat com la nostra, plena de contradiccions, l’important és que cadascú actuï amb respecte cap als altres”, conclou. “No hi ha dubtes que, avui dia, la novetat seria fer un local per a fumadors”, bromeja el propietari del bar.
Vint anys després d’aquella decisió, la societat té interioritzat que fumar és dolent per a la salut i que fer-ho en un espai tancat també perjudica les persones que envolten al fumador. La decisió d’Eduard Margarit no només va marcar un abans i un després al seu establiment, també reflecteix com la societat ha anat avançant cap a espais més saludables i respectuosos amb tothom.
