Eudald Sanz
L’Ateneu L’Aliança, de Lliçà d’Amunt, va acollir divendres la segona part del “Fem-ne memòria”, la sèrie de tertúlies que recorden les fites més importants del centenari d’història de l’entitat. En aquesta taula rodona es van repassar els darrers 50 anys de l’ateneu: del 1975 al 2025. L’acte va ser moderat per Pitu Camps, que va conversar amb Miquel Cladellas, Roser Nadal, Josep Prims, Josep Barea, Xavier Longas, Carme Gràcia i Carlos Lorente.
L’historiador Josep Prims va engegar l’acte amb una breu contextualització sobre la Sociedad l’Aliança, que va néixer el 1925. Durant els primers anys va experimentar un creixement tímid però constant, que es va veure ser estroncat pel franquisme. El règim controlava l’ateneu i en limitava l’activitat. L’organització de la festa major era de les úniques grans tasques que delegava a l’entitat.
Després de la mort del dictador, l’ateneu va tenir un impuls important. “Les autoritats van deixar de nomenar el president de la junta i ja no controlaven les activitats que es feien”, deia Prims. En aquest context, es va permetre l’entrada de dones a la junta i tots els càrrecs van poder ser escollits pels socis. Posteriorment, van introduir el català en documents oficials i van canviar el nom a l’actual “Ateneu L’Aliança”.
Ja a la dècada dels 80 es va produir un gran canvi pel que fa a la festa major. L’any 1983 l’Ajuntament va passar a organitzar-la. Tanmateix, l’ateneu hi ha continuat molt vinculat. Sobretot des del 1993 amb la Juguesca, la punta de llança de les festes. Des dels anys 70 l’ateneu ha engegat moltes activitats. Va començar amb l’esport: “L’Aliança ha estat el viver de molts esports que ara són entitats al poble”, va dir Pitu Camps durant la xerrada de divendres. Josep Barea va parlar del bàsquet i Roser Nadal en va destacar el tennis taula. El seu equip femení va competir a Primera divisió estatal: “La resta de noies d’Espanya no jugaven a ping-pong. Estàvem fent una proesa sense saber-ho”, deia. El bar de l’Ateneu, d’altra banda, era un lloc de trobada i s’hi jugava a jocs més pausats com les cartes o el billar.
L’oferta nocturna també va caracteritzar l’Aliança. Primer amb els balls de saló i amb la discoteca i els concerts durant els anys noranta. “La sala va ser un referent dels concerts de música a Catalunya”, afirmava el president de l’època Carlos Lorente. En aquella sala plena a rebentar van actuar-hi artistes com José Brujo o Lluís Llach.
La cultura també va ser un dels altres puntals. Amb les corals, l’escola de música –precursora de l’escola de música de la Mancomunitat– i el cicle de xerrades, que ha portat 69 convidats des de 2016.
