Durant el primer any de regulacions dels preus, el lloguer al Vallès Oriental va baixar lleugerament fins a 791,13 euros: una disminució de l’1,6% entre el segon trimestre d’enguany i el mateix període del 2024. Però, tot i els topalls, els preus van augmentar a 12 dels 25 municipis amb preus taxats, en alguns casos despuntant tant com a Canovelles (9,4%), Cardedeu (13,7%), les Franqueses (8,2%) o Parets (20,7%), segons les últimes dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
A les zones tensades, els nous contractes no poden superar el preu del darrer contracte vigent en els darrers cinc anys ni superar l’índex de referència, en el cas de grans tenidors. Tot i així, el preu del lloguer dels 15 primers municipis regulats –marcats en verd a la taula– va augmentar el 2,2% entre el segon trimestre de 2025 i el de 2024. D’aquests municipis, els que presenten una reducció són Caldes (-2,2%), la Llagosta (-5%), Mollet (-4,2%), Montmeló (-1,1%), Sant Celoni (-8,9%) i Sant Fost (-14,1%). No compensen, però, l’increment dels altres 9, que suposen gairebé el 60% d’habitants i contractes de lloguer de la comarca. Els 12 municipis regulats a partir de l’octubre de 2024 van obtenir millors xifres tot i que al segon trimestre de l’any passat encara no s’aplicaven topalls. A més, són menys representatives, perquè corresponen a una petita part del mercat.
L’oferta no aixeca cap
La davallada de contractes nous és una tendència més homogènia a la comarca. El segon trimestre se’n van signar 224 menys, una decaiguda del 16,4%. D’aquesta manera, el Vallès Oriental continua amb la tendència a la baixa que arrossega des de fa més d’una dècada. La manca d’oferta a la comarca és un dels grans problemes que afronten els vallesans pel que fa a l’habitatge. El segon trimestre de 2015, per exemple, es van signar un total de 1.447 contractes nous a la comarca, el 26,8% més que el mateix trimestre d’enguany.
Granollers és, amb molt de marge, el municipi amb més lloguers. El segon trimestre es van signar 226 contractes nous, gairebé el doble que la segona ciutat del rànquing, Mollet (122). Tot i així, la capital va patir una davallada del 13,1% respecte al 2024, i Mollet del 31,1%, la caiguda més exagerada en municipis grans, tot i tenir preus més baixos que l’any passat. A l’altre extrem s’hi troba Caldes, on més contractes s’han signat: 12 de nous, un increment del 20,3%, que coincideix amb una baixada del 2,2% del preu del lloguer.
Mollet és el municipi on més van caure els contractes de lloguer
Tanmateix, Francesc Xavier Aso, gerent de la immobiliària Fincas AsRo, es mostra optimista amb els nous contractes de lloguer dels últims dos mesos. Han agafat una “dinàmica que feia molt temps que no veia”, diu. Reconeix, però, que són preus alts, al voltant dels 1.000 euros, tot i que es respecti el marge del topall legal. Aso explica que calculen una forquilla de preus a partir dels metres quadrats de l’immoble o la seva ubicació, però que “tothom sempre s’agafa al més alt”.
El Sindicat d’Habitatge Socialista de Granollers no es mostra tan optimista. La secció del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya ha detectat la manca d’ofertes de lloguer. Mireia Schröder assegura que la baixada de la mitjana general no es correspon amb el dia a dia del sindicat i les dificultats per trobar lloguers assequibles. Creu que la caiguda de l’oferta fa que aquesta xifra minvi, però que en cap cas això suposa una millora en l’accés a l’habitatge per als vallesans, tal com reflecteixen els increments als 12 municipis en zones habitacionals tensades. De totes maneres, la militant creu que la qüestió no és si els preus han pujat més o menys, sinó “com pot ser que, en ciutats regulades, no només no baixi el lloguer, sinó que pugi”.
