El Montseny sovint és al centre del debat i més ara que el nou pla de protecció es troba en ple procés participatiu. Un dels grans temes sobre el present i el futur de la muntanya serà com encaixen els usos actuals del massís amb la protecció dels espais naturals. I com es pot avançar cap a un mosaic de paisatges enfront el continu de bosc que ha anat folrant d’arbres el territori.
L’abandonament de les activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i forestals ha dut a la pèrdua progressiva d’ambients oberts les últimes dècades. I amb ella, tal com coincideixen els experts, s’ha produït una pèrdua de biodiversitat generalitzada. “Entenem com a espais oberts els ecosistemes que tenen una vegetació relativament baixa. Ho són els prats i els matollars baixos o els camps de conreu”, explica Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i membre del pla de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).
Segons un estudi del 2022 de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), només els últims 20 anys s’han perdut gairebé la meitat –un 48%– dels ocells d’ambients oberts al Montseny. El mateix ha passat amb algunes espècies de papallones i flora locals, pròpies d’aquests àmbits, que són els casos més estudiats. “En general, tenim una davallada de la fauna d’ambients oberts i hi ha casos d’extincions al massís”, explica Ubach.
Les papallones, que és el camp de treball d’Andreu Ubach, són especialment útils per valorar l’evolució d’aquesta pèrdua de biodiversitat. “Són bioindicadores perquè són molt sensibles als canvis i ens serveixen per entendre què està passant als ecosistemes. Amb elles, podem estudiar els canvis de poblacions de manera molt ràpida.” En aquest sentit, són il·lustratius els casos d’espècies de papallones de prat com la cobalt, que es troba en declivi al Montseny, o les extincions de la formiguera gran o la muntanyesa de primavera.
Al massís, hi ha nombrosos exemples de prats i antics camps de conreu que s’estan tancant. El continu d’espais oberts, en canvi, és més pronunciat a les zones culminals, com el Pla de la Calma o el cim del Turó de l’Home, on encara s’hi mantenen prats sense un emmatollament tan generalitzat, entre altres, per raons climàtiques. En aquests espais és on s’observen actualment les aus pròpies d’ambients oberts més singulars.
El nombre d’ocells d’aquests àmbits s’ha reduït a la meitat els últims 20 anys, segons detallen dades de l’ICO. “Hi ha tres espècies que s’han extingit les últimes dècades: són l’hortolà, el botxí i la piula dels arbres. A principis dels 2000, criaven totes tres al massís i ara ja no hi són. Igualment, la resta de poblacions d’ambients oberts, encara que no s’hagin extingit, s’han reduït molt”, apunta Martí Franch, que és investigador de l’ICO. Un exemple d’una espècie que està patint disminucions és l’alosa, que va desaparèixer del Turó de l’Home el 1988 i del Matagalls, el 2006, i ara només queda una població al Pla de la Calma, que ha davallat molt les últimes dècades.
A la resta de zones del massís, lluny de les crestes, els espais oberts són més petits i s’hi troben hàbitats diferents. “Els prats a cotes més baixes tenen espècies d’ocells menys singulars”, comenta Martí Franch.
Al contrari de les espècies d’ambients oberts, l’avanç del bosc ha dut al creixement de poblacions d’animals propis de zones boscoses. L’exemple més clar n’és el senglar, que ha multiplicat exponencialment la seva població els últims anys a tot el país. I en el cas particular del Montseny també despunta el gat fer, que ha recolonitzat el massís des de fa pocs anys. Les papallones de bosc també han patit canvis en les seves poblacions. “La marroneta de l’alzina, la bruixa o la cleòpatra són tres espècies que la seva planta nutrícia és llenyosa. Per tant, s’han beneficiat pels canvis del paisatge”, apunta Andreu Ubach.
Un mosaic d’ecosistemes
Mantenir i recuperar el mosaic d’ecosistemes de què parla Ubach és vital per a moltes espècies que conviuen al massís del Montseny. “Sabem que els prats són un reservori de biodiversitat per a insectes, ocells i petits mamífers i que és necessari que hi hagi un mosaic d’hàbitats. Hem de fer la reivindicació d’un mosaic d’ecosistemes i de les pràctiques que permetin mantenir-los, com les pastures en rotació o la gestió forestal”, apunta aquest investigador.
A més d’incentivar l’activitat tradicional, les institucions i també un projecte que lidera una científica del Montseny, Pepi Broncano, busquen promoure cremes controlades per evitar l’avanç del bosc. Es tracta d’una gran massa forestal que, malgrat que fa anys que creix sense aturador, ara és a l’agenda del dia pel temor dels incendis. Això se suma al consens social que, ara sí, coincideix que cal fer alguna cosa perquè es recuperi el mosaic de paisatges que es va començar a perdre fa anys.
