El nombre de matrimonis catòlics cau gairebé un 70% en 30 anys

El nombre de matrimonis catòlics ha caigut gairebé un 70% durant les passades tres dècades al Vallès Oriental. Per contra, els enllaços civils han augmentat en aquesta mateixa proporció durant el mateix període. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la comarca va registrar el 1991 un total de 1.220 casaments catòlics i 423 de civils. El 2021, el nombre de casaments catòlics havia baixat fins a 71 i el de civils havia pujat fins a 1.298.

En xifres relatives, les unions per l’església representen el 5,2% dels 1.369 casaments que es van fer a la comarca durant el 2021, mentre que les unions civils representen el 94,8%. El 1991, el 74,2% dels matrimonis que es van formalitzar eren catòlics, i només el 25,8% eren civils. Al Moianès, el 2021 s’hi van fer 2 casaments catòlics i 48 de civils, que suposen respectivament el 4% i el 96% del total –en el cas del Moianès, no hi ha dades anteriors a 2014 perquè la comarca encara no existia.

Casar-se menys, i optar pel civil

“Sigui religiós o civil, equiparar el matrimoni amb una celebració és generalitzar. Però si ens fixem en l’evolució dels matrimonis a 30 anys vista, veurem que hi ha hagut moltes ambivalències en números totals. Fins i tot podrem observar que hi ha hagut anys en què ha caigut la xifra total de matrimonis. Per tant, la tendència seria que la gent es casa menys, i que qui encara es casa opta menys per l’opció religiosa”, apunta la sociòloga Laura Peña, de Sant Celoni.

Segons Peña, aquest fet es deu a la suma de quatre factors. “D’entrada, tenim els motius econòmics. El matrimoni està generalment associat a una celebració. I si hi ha menys poder adquisitiu, costa més fer aquest tipus de celebracions. Després tenim els motius socials. Molta gent ja no entén el matrimoni com la verificació de la unió entre dues persones. Aquí caldria tenir en compte les parelles de fet”, matisa la sociòloga.

Peña també es refereix als motius de caire estrictament religiós. “La secularització galopant de la societat augmenta la no-identificació religiosa de les persones. Això vol dir que, tot i seguir essent el catolicisme la religió majoritària del país, el conjunt de la població ja no s’identifica únicament amb una única fe religiosa.”

Finalment, cita la demografia com un factor determinant a l’hora d’entendre l’evolució dels diferents tipus de matrimoni durant les darreres tres dècades. “També cal tenir en compte els motius demogràfics. La franja d’edat en què solen formalitzar-se els matrimonis ha disminuït al llarg d’aquests darrers anys. Per tant, hi ha menys matrimonis”, conclou.

Les altres religions

D’altra banda, Peña també es refereix als matrimonis formalitzats amb ritus d’altres religions. “Si agafem un període de 15 anys com el que va de 2000 a 2015, on hi ha concentrats més casos, veurem que l’augment d’aquests casaments concorda amb els augments dels fluxos migratoris a Espanya de països de fora de la UE i amb religions majoritàries no catòliques.”