El passat miner de Figaró

Martí Palau Quan es pensa en sectors econòmics al Vallès Oriental, ben poca gent pensaria en la mineria de primeres, però en alguns punts de la comarca i en èpoques diferents va aparèixer aquesta activitat, tot i que no amb gaire fama. Al terme municipal de Figaró, s’hi poden trobar prou excavacions de diferents moments i propietats, però que no solien funcionar i s’abandonaven al cap dels anys. Francesc Roma, historiador i geògraf, ha fet un llibre on investiga sobre la història minera del municipi i en el qual explora i investiga sobre les mines documentades del municipi. La Història subterrània de Figaró, promogut per l’entitat Figaró Memorial, parla en profunditat i tecnicitat sobre la febre minera que es va viure al Figaró des de meitat del segle XIX i el segle XX. El treball es pot adquirir a l’Estanquet de Figaró. L’autor va dedicar tot un any a documentar totes les explotacions mineres que hi va haver al municipi des del 1838, fins al 1970, quan acaba el període de mineria a Figaró. Roma fa una repassada per totes i finalment se centra en la mina del Socau, la que va agafar més importància. Aquesta mina va agafar importància a mitjan segle XIX per la presència de magnetita. Aquesta troballa del mineral va ser força important, ja que en tot l’Estat espanyol tan sols n’hi havia un parell, i era l’única a tot el país. Passats alguns anys els propietaris es van adonar que no hi ha gaire magnetita i tampoc era de gaire qualitat. Això sumat al retard de més de 20 anys en l’arribada del tren a la localitat va frenar l’activitat minera. La mina de Can Torres després que Figaró Memorial la fes netejar | Arxiu Xavier Vila La mina va canviar de propietaris diverses vegades fins que després de la Guerra Civil s’hi va trobar fluorita, una gran troballa perquè en aquell moment el seu preu era alt i els Estats Units eren importadors del mineral, anys després, però l’explotació es va veure afectada per la caiguda del preu i l’aparició de competidors. La proliferació de mines s’explica perquè a partir del 1838 s’obliga a registrar totes les mines i demanar concessions per explotar-les. Això va fer que molt propietaris de terrenys demanessin concessions per evitar que algú altre les pogués fer. Així doncs, s’entén per què les mines són tan petites i de tan curta durada, perquè no s’hi feien troballes. Francesc Roma explica a EL 9 NOU que hi havia molta gent de fora del poble que registrava concessions, per després revendre-les, o sigui que hi havia una mena d’especulació de concessions. També explica que la mina del Socau va ser la més important del Figaró, però no pas de la zona, on hi podem trobar les mines de l’Afrau o Mina el Gato, que minava fluorita. “Tot i que en aquella zona era comú explotar ferro i coure, quan la fluorita i la barita van començar a agafar pes, i s’hi va descobrir que n’hi havia, es van centrar en aquests minerals, dels qual tampoc n’hi havia grans quantitats.” El geògraf també detalla que a la zona s’hi podria fer un recorregut accessible al públic general, ja que ja s’havia plantejat anteriorment. El projecte tenia planificada una ruta que anés fins la mina i després a un alt forn que hi ha més amunt on es va aconseguir fondre ferro per vendre’l, recull el llibre sobre les mines a Figaró.

El passat miner de Figaró

Sant Fost inicia el procés per expropiar el conjunt monumental del pou de glaç de Can Donadeu

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

El gegant gros de Granollers se sotmetrà a una restauració urgent després de la caiguda al Giravoltes

Un pla de millores per al santuari de Puiggraciós

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un grup d'investigadors del Japó visita Granollers per conèixer un mètode pioner de control de plagues promogut pel MCNG

[ACTUALITZACIÓ] Localitzada sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda aquest matí a Sant Celoni

Una vintena de veïns passen la nit a l'ajuntament de Cardedeu per reclamar habitatge per a dues famílies que estan al carrer

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Una laica s’instal·la a Puiggraciós i mantindrà obert el santuari

Gairebé 13.000 persones esperen una operació programada al Vallès Oriental

Mor a 90 anys l'impressor Ramon Busquets, de Granollers