Aquest divendres ha fet tres anys que el raper lleidatà Pablo Hasél va entrar a presó, condemnat per delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Coincidint amb aquesta commemoració, el pianista Albert Marquès, nascut a Granollers i establert des de fa més de 10 anys a Nova York, ha estrenat aquest dilluns el senzill An Open Letter to Pablo Hasél. Una peça que compta amb la col·laboració del raper de Brooklyn Samuel Omare i del mateix Hasél, a qui es pot escoltar a través de pistes d’àudio de les seves declaracions durant el judici a l’Audiència Nacional.
“L’objectiu és internacionalitzar el seu cas. El món ha de saber que a Espanya hi ha un raper empresonat per uns tuits i per unes cançons, la qual cosa és una vergonya. En aquest sentit, també estic lluitant molt perquè tot això surti a la premsa nord-americana”, afirma Marquès en declaracions a EL 9 NOU.
El single ha sortit a través del segell Say It Loud Records, i veu la llum dos anys després de Freedom First (2022), un àlbum on el pianista col·laborava amb el poeta afroamericà Keith LaMar, que és al corredor de la mort des de fa tres dècades i després d’un judici amb moltes irregularitats.
“Arran de la meva implicació en la campanya per alliberar Keith LaMar, la plataforma No Callarem em va proposar fer alguna cosa semblant amb el cas de Pablo Hasél. El juliol passat el vaig anar a veure a la presó i en vàrem parlar”, recorda Marquès. “Vàrem haver d’utilitzar àudios de les seves declaracions perquè la direcció del Centre Penitenciari de Ponent, que és on està reclòs, no em va deixar enregistrar les trucades com vaig fer al seu dia amb Keith LaMar. D’altra banda, curiosament aquesta presó disposa d’un estudi de gravació. Però l’únic pres a qui no se li deixa fer servir aquest estudi és justament Pablo Hasél.”
“Vaig demanar permís a la Generalitat per poder gravar Pablo Hasél per telèfon, perquè les direccions de les presons depenen del govern català. Però encara espero resposta. Va ser la justícia espanyola la que va empresonar Pablo Hasél. Però qui li ha retallat la llibertat d’expressió un cop empresonat és un centre penitenciari de la Generalitat”, subratlla el pianista.
Al preguntar-li si als Estats Units seria possible que un músic anés a presó per la lletra d’una cançó, Marquès es mostra contundent: “De cap manera. Una cosa així seria impensable, perquè aquí la llibertat d’expressió és sagrada. La Primera Esmena de la Constitució nord-americana és gairebé única al món, i justament serveix per protegir aquest dret fonamental.
Músics com Public Enemy o Ice-T han fet cançons que diuen coses molt més bèsties que les que ha dit Pablo Hasél. Cançons com I Shot the Sheriff, de Bob Marley, o Fuck the Police, de N.W.A., no podrien existir a Espanya. D’altra banda, els delictes d’enaltiment del terrorisme, que són molt comuns a Europa, als Estats Units també són impensables.”
{{ comment.text }}