El preu mitjà del lloguer d’habitatge supera els 1.000 euros al mes a quatre municipis del Vallès Oriental segons els registres de contractes fets per l’Incasol fins al segon trimestre d’enguany. L’any passat, l’Ametlla, Vallromanes i Vilanova ja superaven aquesta xifra –vegeu gràfic adjunt– i aquest any s’hi ha afegit Sant Pere de Vilamajor.
El preu dels lloguers no para de pujar i en alguns casos ha augmentat un 50% i fins i tot s’ha duplicat en els darrers 10 anys. Hi ha altres cinc municipis vallesans en què el preu mitjà ja se situa per sobre dels 900 euros. Són Cànoves i Samalús, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana i Vallgorguina. Per contra, el nombre de contractes es redueix i l’any passat se’n van firmar menys que l’any 2013.
El fenomen afecta especialment els joves que han nascut i crescut en els pobles on vivien les seves famílies i que, a l’hora d’emancipar-se, no ho poden fer en el mateix municipi i han de buscar preus de lloguer més assequibles en altres llocs. L’estructura urbana dels pobles on hi ha més cases incideix en els preus.
Sant Pere de Vilamajor té gairebé 5.000 habitants repartits entre vuit veïnats. La majoria són urbanitzacions o disseminats. Només una cinquena part viu a la zona de la Força i l’Eixample, al centre urbà. Això fa que pocs habitatges siguin pisos. “Sant Pere té molts pocs pisos, per tant se suposa que majoritàriament els lloguers són de cases”, apunta l’alcaldessa, Susanna Martori (Junts).
“No és comparable amb els preus de pobles en els quals majoritàriament es lloguen pisos.” Martori admet, però, que les generacions joves ho tenen més complicat. “La major part dels nostres joves de Sant Pere no hi poden viure.” Una altra de les causes que encareix el lloguer a Sant Pere s’ha de buscar en la demanda. “Després de la covid moltes persones fugen de les ciutats i busquen cases, ja que el teletreball ha vingut per quedar-se. Per tant, costa molt trobar lloguers a Sant Pere i si hi ha més demanda que oferta els preus tenen tendència a l’alça”, afegeix l’alcaldessa.
La poca oferta laboral que hi ha a Sant Pere també obliga molts joves a treballar en altres municipis. “Trobar feina a Sant Pere és una mica difícil”, diu Martori i, per tant, molts joves es traslladen a viure al municipi on tenen la feina o a un altre amb bona comunicació.
Reconversió de locals en habitatges
A Vilanova, l’alcaldessa, Roser Colomé (Impulsem Vilanova), admet que és una situació incòmoda. “No és agradable que Vilanova sigui dels pobles amb un preu de lloguer de l’habitatge més car i que costi que els joves i la gent gran trobin habitatge.” Colomé admet que és una situació que no és nova. “Ja fa temps que la patim.”
I afegeix que, des de l’Ajuntament, es treballa en iniciatives per poder posar habitatges a lloguer assequible per a joves menors de 30 anys i persones majors de 65 “i que ningú es vegi obligat a marxar del poble”. En aquest sentit, diu que s’ha començat a treballar per impulsar noves promocions on hi pugui haver habitatge social i, d’altra banda, en la reconversió de locals que no tenen sortida comercial i que es podrien adaptar.
En aquesta línia d’actuació, l’Ajuntament està identificant locals comercials que podrien ser susceptibles de reconvertir-se en habitatge. Locals que majoritàriament estan situats en edificis que es van fer a la zona de l’eixample i també a l’eix vial del carrer 6 de Desembre. “Ja hem rebut alguns peticions de propietaris per poder fer la reconversió”, diu Colomé. L’alcaldessa remarca que una prova del fet que per al govern municipal l’habitatge és una prioritat és que el mateix regidor d’Economia es fa càrrec també de la cartera d’habitatge social per tal de buscar i aconseguir recursos.
A Vallromanes, l’alcalde, Jordi Pereda (ERC), admet la problemàtica, però diu que té una solució difícil per l’estructura urbana del municipi. I reconeix que els elevats preus de lloguer tenen una gran incidència al poble. “L’impacte és devastador. Els preus del lloguer estan pels núvols però, a més, el problema és que no hi ha oferta. Vallromanes és un municipi amb pocs pisos. La majoria de les edificacions són cases. És al nucli urbà on hi ha els pisos, però és molt petit i n’hi ha molt pocs.”
Pereda corrobora el fet que moltes persones s’han vist obligades a anar a viure a altres localitats. “Conec unes quantes persones que han hagut de marxar a pobles propers perquè aquí no hi ha oferta i, si n’hi ha, era inassumible. És una llàstima perquè aquests joves haurien de ser saba nova que donés impuls al poble i, en canvi, els estem expulsant.”
L’alcalde de Vallromanes no hi veu una solució fàcil. “És molt complicat. No és un problema només de Vallromanes, sinó de tot Catalunya i, sobretot, de la conurbació de Barcelona. Volem parlar amb la subdirecció general d’habitatge per incloure Vallromanes, si és possible, al llista de municipis declarats com a zona de mercat tensionat. També hi ha la voluntat del govern de promoure que es construeixin pisos i no pas cases, per augmentar l’oferta d’habitatge.”
Un objectiu, però, que l’alcalde de Vallromanes veu difícil d’aconseguir a curt i mitjà termini. “Malauradament, tal com estan les coses, trigarem molt de temps a veure-ho. Podríem pal·liar mínimament la situació, però ens quedarem curts perquè no depèn de nosaltres.”
Poca oferta per molta demanda
Les empreses immobiliàries constaten el fort increment dels preus dels lloguers que s’ha produït en els darrers anys i apunten a la poca oferta i l’abundant demanda com una de les raons. “És una barbaritat; tenim un pis a Bellavista que quan vam començar a llogar-lo, fa vuit o deu anys, en demanaven 400 euros i ara en demanen 800”, diu Francesc Xavier Aso, de Finc As&Ro, de Granollers.
“I els sous no han fet aquesta mateixa pujada. Els joves que busquin lloguer per 600 euros no en troben, no n’hi ha a Granollers.” Olga Molina, de Finques Marcel, apunta a la manca d’oferta d’habitatge de compra com una altra raó. “No hi ha producte per vendre ni d’obra nova, al centre, ni de segona mà i per això hi a més demanda de lloguer.”
