Aquesta tardor passada el programa Pensem-hi, de Ràdio Vitamènia, va complir 20 anys. Una història que han escrit, en diverses etapes, fins a 16 persones que s’han posat davant del micròfon per explicar les seves inquietuds una vegada a la setmana i plasmar-hi l’imaginari col·lectiu del poble.
És el segon programa més longeu de l’emissora de Palautordera –que l’any passat va fer 40 anys d’història– després del Palau Sardanista i ha estat vinculat des de l’inici a l’Esplai i la gent gran.
Des de fa un temps l’aguanten Mercè Ferràs, Teresa Sabé i Francesc Pascual. Són les tres ànimes que preparen el programa i l’executen a l’estudi de ràdio, on van a gravar cada dimecres.
Abans d’ells, però, el programa ja havia fet forat al municipi. Va sorgir el 2002, quan l’aleshores directora de la ràdio, Teresa Solé, va convidar uns habituals de l’Esplai a gravar a l’estudi. “Van entrar-hi potser cinc persones. El programa sempre l’havia portat el Miquel Collgròs. Hi va ser 17 anys i li deien el Capo, fins que va plegar el 2019. Entremig ja havia marxat altra gent”, recorda Mercè Ferràs.
Ella, que és la presentadora del programa, va començar a formar-ne part fa uns anys, després que una veïna li demanés d’entrar-hi. Amb Ferràs hi havia també Teresa Sabé i més tard es va vincular al programa Francesc Pascual. “El Pensem-hi abans tenia un altre esquema. S’havia fet molta agenda d’activitats de l’Esplai i tertúlies d’algun tema. Hi havia la secció “El racó del català” –en què explicàvem normes per parlar-lo bé–, recitàvem poemes per tancar el programa i cadascú parlava sobre algun tema que li interessés”, diu Ferràs.
Amb el temps, i mentre uns arribaven i els altres marxaven, els components actuals del programa van decidir canviar el format. “Ja en són conscients els que hi havia abans, perquè continuem parlant”, diu, per si de cas, Mercè Ferràs.
Ara s’hi continua mantenint l’agenda d’algunes activitats de l’Esplai, han canviat els poemes del final del programa per cançons, parlen d’efemèrides, de dites i refranys, històries del poble i hi han afegit col·laboradors. “A cada programa n’hi ha un de diferent. Per parlar de fotografia tenim el Mariano Pagès; del Montseny i l’entorn, la Carme Clopés, i de llibres, en Jordi Llop, de la llibreria El Cafè del Teatre.”
Una de les seccions de més èxit ha estat els “Records de Palau”, on Teresa Sabé, una de les tres potes del programa, parla de les fàbriques que hi havia hagut al poble i ja no existeixen i també d’històries de l’handbol o del futbol. “Això ha ajudat que molta gent ens escolti.”
Els seus oients tenen una cita amb el programa cada dimecres a les 3 de la tarda. N’hi ha que s’han avesat a sintonitzar la ràdio. “De vegades algú m’ha parat pel carrer. Quan feia seccions sobre decoració, m’havien demanat consell”, recorda Ferràs.
El programa, això sí, sempre l’han fet persones de manera amateur, com altres col·laboradors de l’emissora. “No som professionals, però fent el programa aprens molt: a saber dir i explicar les coses i a contactar amb gent amb qui no havies parlat mai.” El programa va retornar definitivament a inicis d’aquest 2022 després de diverses sotragades per la covid, que no els havia permès gravar amb normalitat.
