El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha conclòs que Barcelona i la seva àrea metropolitana –juntament amb Madrid- van infringir “sistemàticament” la directiva comunitària sobre la qualitat de l’aire. En una sentència publicada aquest dijous, el TJUE apunta que Barcelona i Madrid van superar els nivells màxims permesos de diòxid de nitrogen (NO2) entre els anys 2010 i 2018, mentre que en el cas del Vallès Oriental, l’Occidental i una part del Baix Llobregat l’incompliment es va produir entre 2010 i 2017.
En la sentència, la justícia europea subratlla que l’omissió dels objectius de protecció de la salut i dels ecosistemes ha posat en risc la salut dels 4,2 milions d’habitants que tenen les zones catalanes i dels 3,1 milions que viuen a la capital espanyola.
Segons defensa el TJUE, Espanya no va vetllar per evitar que se superessin els nivells de contaminació establerts i tampoc per establir una sèrie de directrius que tinguessin com a objectiu corregir la situació “com més aviat millor”. La sentència, a més, desestima les al·legacions formulades per l’Estat, el qual defensava que no s’havia pogut demostrar el caràcter “sistemàtic” dels incompliments. En l’escrit publicat aquest dijous, el tribunal amb seu a Luxemburg creu que les dades aportades per la Comissió son suficients i que l’anàlisi que es va dur a terme a les ciutats catalanes i Madrid va ser l’adequat.
Malgrat els incompliments decretats, el TJUE no imposa cap sanció econòmica a les ciutats o a l’Estat, més enllà de cobrir els costos del procés judicial. Amb aquesta sentència es pretén que es prenguin mesures immediates a les zones afectades i que es corregeixi la situació per evitar nous capítols de pol·lució.
Immisions que superen els límits permesos
Tal com estableix la directiva europea de qualitat de l’aire, que va entrar en vigor l’any 2010, el valor límit anual d’immissions de diòxid de nitrogen (NO2) és de 40 micrograms per metre cúbic (μg/m³). Segons les dades recollides per la Comissió Europea, Barcelona va superar aquest llindar entre un 30% i un 65% entre 2010 i 2018, mentre que les dues comarques del Vallès i el Baix Llobregat van superar-lo entre un 8% i un 38% entre 2010 i 2017.
“Ignorar aquest fet equivaldria a fer cas omís dels objectius perseguits per la directiva comunitària, en particular el de la protecció de la salut humana i del medi ambient”, apunta el TJUE, tot recordant l’alt nombre d’habitants en cada una de les zones urbanes afectades.
Si bé el tribunal assenyala que ha observat “certa reducció” a llarg termini dels nivells de qualitat de l’aire de gasos contaminants a les ciutats –la contaminació a Barcelona entre 2015 i 2021 s’ha reduït un 31%-, també considera que les mesures adoptades han sigut “insuficients” per aturar els incompliments, almenys fins a l’any 2018.
En general, el TJUE considera que moltes de les mesures introduïdes pels governs municipals, regionals i estatals al llarg dels últims exercicis “no són prou concretes”, ja que “simplement fan referència a reforçar el transport públic, promoure els vehicles nets, impulsar la xarxa de recàrrega elèctrica o promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta”.
A més, recorda que iniciatives com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona es van començar a executar després del període fixat per la Comissió i que la seva efectivitat està limitada als requisits de la seva aplicació.
Avisos reiterats
El posicionament de la justícia europea arriba després de nombrosos avisos per part de la Comissió Europea, la qual va advertir en reiterades ocasions que portaria als tribunals els incompliments sobre la qualitat de l’aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana i Madrid si no es prenien mesures correctores.
L’executiu europeu va llançar un primer avís a l’Estat l’any 2017 per, dos anys més tard, traslladar finalment la situació a Luxemburg i posar de manifest la gravetat els fets. En la denúncia presentada davant el TJUE, la Comissió apuntava que les zones urbanes havien superat els nivells de diòxid de nitrogen “de forma sistemàtica i continuada” entre 2010 i 2018 i lamentava que cap de les ciutats havia dissenyat nous plans per garantir la qualitat de l’aire.
{{ comment.text }}