El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la sentencia dictada per l’Audiència de Barcelona que, el desembre de 2021, va condemnar un sotsinspector de la Unitat d’Investigació dels Mossos de de Granollers a sis mesos de presó per assetjar laboralment una subordinada. Així, estableix que la demandant haurà de percebre una indemnització de 149.618 euros com a compensació.
El jutge ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per l’home en considerar “versemblant” la versió de la víctima i donar per acreditades les frases “denigrants” que el condemnat hauria expressat. A més, reconeix que hauria “relegat” la dona a desenvolupar tasques administratives quan va demanar una reducció de jornada per atendre el seu fill.
Els fets es remunten a l’any 2012 quan el condemnat va incorporar-se com a subinspector de la Unitat de la Investigació de la comissaria dels Mossos de Granollers, on el mes de setembre de 2013 es va reincorporar després de la baixa de maternitat la demandant. L’agent va demanar una reducció de jornada que se li va concedir.
Segons la sentencia, aquest fet va fer que l’acusat decidís canviar-la de lloc de treball, de forma que va deixar de treballar a la Unitat d’Investigació, com havia fet fins llavors, i va ser reubicada al grup d’anàlisis i suport de la citada unitat, on “bàsicament desenvolupava funcions administratives”.
Així mateix, apunta que durant aquest període, el cap va manifestar a la demandant que no li assignaria funcions policials pròpies de la unitat, “mostrant el seu descontentament o contrarietat per la reducció de jornada a la qual tenia dret per fer-se càrrec del seu fill lactant”.
Afegeix, que el mes d’abril de 2015 el sotsinspector va decidir reestructurar el mobiliari de la unitat col·locant les taules i ordenadors de cara a la paret, un fet que no va agradar la demandant que va decidir no obeir les ordre del seu superior. “Com a represàlia i en actitud degradant” el cap va traslladar-la a la unitat d’anàlisis i suport, ubicada a la planta zero de l’edifici, en un espai de treball diferent al de la resta de membres de la unitat.
Des d’aquell moment, l’agent va deixar de disposar de telèfon i extensió pròpia per desenvolupar les seves funcions. “No li assignava funcions policials, sinó bàsicament administratives, ni l’avisava de les reunions que la seva unitat celebrava, ni li impartia ordres directes o instruccions”, reconeix la sentència que diu que el condemnat només es comunicava amb ella a través dels seus companys “dient-li que no servia com a policia, que valia la meitat que la resta i que únicament servia com a administrativa”.
En data 20 i 23 d’octubre de 2015 la denunciant va reunir-se amb el seu superior i en aquesta trobada l’home “amb ànim de degradar-la va proferir-li expressions tals com “tu el que has de fer és operar-te els pits” o “què passa que tens un fill meu i no ho se?”. També va utilitzar frases com “és que tens la regla?” o “ves a la perruqueria i posa’t maca i comença a espavilar-te una mica”. De fet, la sentencia assenyala que mentre la policia plorava afectada per les paraules del seu superior, aquest li deia que la trobava “sexy” perquè veure una dona plorar volia dir que tenia sentiments.
Al dia següent la demandant va desmaiar-se i va caure al terra colpejant-se el cap, per la qual cosa va ser atesa a l’hospital. Com a conseqüència del tracte rebut la demandant va iniciar una situació d’incapacitat temporal com a reacció a una problemàtica en l’àmbit laboral amb diagnòstic de trastorn bipolar que va provocar que el mes d’abril de 2017 es declarés la seva incapacitat permanent absoluta.
El mes de febrer de 2016, quan havien passat quatre mesos des de la baixa mèdica de la demandant, el condemnat es va personar a la clínica on l’estaven tractant per rebre informació sobre les visites que havia realitzat la seva subordinada. A banda, va ordenar als membres de la Unitat d’Investigació que fessin notes informatives relatives a la demandant.
L’any 2021 el jutge va condemnar el sotsinspector a sis mesos de presó i inhabilitació, així com a assumir les despeses del judici i les de l’advocat de l’acusació per un delicte d’assetjament laboral. Alhora va determinar que la víctima hauria de rebre una indemnització de 149.618 euros com a compensació.
Després que el jutge hagi desestimat el recurs d’apel·lació, el condemnat pot presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
{{ comment.text }}