Els ajuntaments, altres administracions públiques, empreses i particulars del Vallès Oriental han aconseguit captar, fins ara, 72,16 milions dels fons europeus Next Generation impulsats per la Unió Europea per ajudar a la sortida de la crisi econòmica generada per la pandèmia de la covid-19 fa tres anys.
La xifra inclou tant els recursos canalitzats per la Generalitat com els que venen directament de l’Estat. Els rebran més de 500 beneficiaris entre administracions i empreses. La xifra no té en compte els particulars. Són dades publicades pel Departament d’Economia de la Generalitat per seguir l’impacte dels fons europeus a Catalunya. L’actualització és del 12 de maig. Per tant, hi pot haver municipis on la inversió i els beneficiaris siguin superiors a les xifres publicades si s’han confirmat més projectes en els darrers mesos.
És el cas de Granollers. El web de la Generalitat xifra el total d’imports concedits en 14,28 milions. D’aquests, uns set milions són els de propostes de l’Ajuntament. La realitat, però, és que, segons les dades aportades a EL 9 NOU pel consistori, els recursos captats ja arriben a 14,2 milions d’euros només des de l’Ajuntament.
Per ara, s’han presentat projectes per un valor total subvencionable de 28 milions. Per tant, la ciutat ha captat el 50% dels recursos demanats fins ara. La dada encara pot créixer perquè hi ha projectes presentats i pendents de resoldre’s. És el cas d’una intervenció al patrimoni històric lligada a les antigues muralles (2,8 milions), millores al Mercat de Sant Carles (uns 950.000 euros) i un programa d’impuls digital de l’educació a l’Escola Municipal de Treball (EMT) amb 7.000 euros.
L’alcaldessa, Alba Barnusell, assegura que estan “molt contents” dels recursos captats, que equivalen a la inversió que es pot fer, habitualment, en dos anys de pressupost municipal (o mig mandat). “Són recursos econòmics per afrontar una transformació real de la ciutat que, sense ells, no hauríem pogut fer al mateix ritme”, diu Barnusell. Permetran “fer realitat alguns projectes que ja estaven mig dibuixats –és el cas de la reforma de l’avinguda Sant Esteve– i afegir-n’hi de nous”.
Per a l’alcaldessa, el volum de recursos captats és “un aval a la feina feta”. Entén que “la clau per a l’obtenció ha estat la recerca amb bons projectes”. A la vegada, la seva execució representa un repte per a l’Ajuntament. “No ens podem despistar. Obres, contractació, els serveis jurídics… hem de treballar de forma transversal per complir amb els terminis, amb el requisits de contractació ètica que ens marca Europa o amb el compliment dels indicadors incorporats a cada projecte”, diu. També és important garantir la disponibilitat de recursos econòmics a l’Ajuntament per fer front als costos que ha de cobrir el consistori.
Segons les dades del Departament d’Economia de la Generalitat més recents, tancades a 12 de maig, Granollers és el municipi que més diners capta dels fons europeus. Per darrere, destaquen Caldes (10,5 milions), Mollet (7,8), Montmeló (7,12) i Sant Fost (6). Granollers també lidera la xifra de beneficiaris, que no té en compte els particulars, amb 107 administracions i empreses. Per darrere, queden Mollet (36), les Franqueses i Llinars (29) i Caldes i Lliçà de Vall (28). A tot el Vallès Oriental, són 532.
El rànquing d’euros captat per habitant el lidera Montmeló amb 809. Més avall, hi ha Sant Fost (662), Caldes (585) i Lliçà de Vall (501). Granollers té una inversió de 230 euros per habitant i, Mollet, de 152, segons les dades de la Generalitat tancades al maig.
Repercussió encara més gran
La repercussió dels Next Generation és encara més gran al Vallès Oriental perquè hi ha obres que fan l’Estat o la Generalitat que consumiran recursos econòmics procedents de la Unió Europea. Un dels exemples més clars és el desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga i la resta d’obres lligades a la construcció de la doble via en aquest tram. També altres inversions com la construcció de la nova terminal ferroviària de mercaderies a la Llagosta.
3,44 milions per al Moianès
Els ajuntaments i altres administracions públiques, les empreses i particulars del Moianès havien captat, fins al 12 de maig, 3,44 milions dels fons europeus Next Generation. Hi ha un total de 38 beneficiaris entre administracions i empreses. Moià és qui capta més recursos: 2,48 milions. La xifra ja és superior perquè l’Ajuntament va anunciar fa poc que ha aconseguit uns tres milions per una planta de producció de biogàs a partir de residus orgànics.
{{ comment.text }}