El Vallès Oriental té a hores d’ara un total de 8.087 instal·lacions d’autoconsum energètic, de les quals només 68 són d’autoconsum compartit, segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). La xifra representa el 0,85% del total, un percentatge molt escàs, si bé en sintonia amb la resta de comarques catalanes. “68 grups d’autoconsum col·lectiu són molt pocs. Però no és que hi hagi poc autoconsum compartit al Vallès Oriental, sinó que aquest moviment tot just està començant arreu del territori”, apunta Carla Millán, membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i sòcia fundadora de la cooperativa Civic Energy, amb seu a Caldes i dedicada a la gestió de comunitats energètiques.
“L’autoconsum individual ha avançat molt durant els darrers anys, però a l’autoconsum col·lectiu encara li costa una mica obrir-se camí”, reconeix Oriol Xalabarder, conseller delegat de l’empresa comercialitzadora d’energia Electra Caldense, també de Caldes, que durant l’últim any i mig ha promogut la creació de quatre comunitats energètiques.
“Els tràmits per realitzar autoconsums compartits són complicats i feixucs, ja que les distribuïdores grans solen demanar molta documentació i tenen uns temps d’espera molt llargs. Hi ha molta burocràcia”, afegeix Sara Fusté, tècnica de l’Oficina de Transició Energètica del Consell Comarcal.
“La burocràcia existeix. N’hi ha molta i efectivament és un obstacle. Però també és cert que hi ha molts tràmits que s’han anat agilitzant, sobretot en instal·lacions petites sobre teulada. En instal·lacions grans, encara és una mica complicat”, matisa Xalabarder. “Per tant, si volem que l’autoconsum col·lectiu vagi a més cal agilitzar la burocràcia. Però també cal fer divulgació, explicar a la gent que és factible.”
“Hi ha directives europees en marxa amb l’objectiu d’agilitzar tots aquests tràmits, però encara hi ha molts obstacles que cal resoldre en l’aspecte burocràtic”, intervé Oriol Ventura, director tècnic de Venersol, empresa de Granollers que es dedica a fer instal·lacions fotovoltaiques. “Les grans distribuïdores solen posar-hi traves. Saben que s’està obrint un nou escenari legal, però miren de retardar-lo. Potser tenen por que un augment de l’autoconsum els retalli una part important dels beneficis.”
Les comunitats energètiques
Una figura a l’alça dins de l’autoconsum col·lectiu d’energia són les comunitats energètiques d’autoconsum. A hores d’ara, encara no hi ha cap administració que hagi pogut quantificar quantes se n’han constituït o estan en procés de fer-ho, ni al Vallès Oriental ni al conjunt de Catalunya –tan sols el Consell Comarcal d’Osona ha fet un registre amb totes les comunitats que hi ha al seu territori–. “És una cosa molt nova, i per això encara no en tenim dades. Osona és una excepció, perquè allà sí que l’autoconsum es troba en una fase molt més avançada que a la resta de Catalunya”, explica Millán.
De fet, ni tan sols el marc legal que ha de regular aquesta nova figura jurídica està del tot definit. On sí que coincideixen els experts, és en la necessitat de diferenciar les comunitats energètiques de la resta de grups d’autoconsum compartit. “La comunitat energètica va molt més enllà i implica la creació d’una entitat jurídica. Els seus beneficis són encara més grans, perquè empodera la ciutadania i li atorga un paper actiu en la transició energètica. Amb la producció d’energia renovable de proximitat, les comunitats contribueixen a la sobirania energètica i redueixen la dependència d’un model que actualment és més centralitzat, amb els pertinents beneficis i ambientals que això comporta. També permeten lluitar contra la pobresa energètica en l’àmbit comunitari”, destaca Fusté.
“Un grup d’autoconsum energètic pot ser qualsevol bloc de pisos que tingui plaques solars per subministrar part de l’energia que consumeixen els veïns. En una comunitat energètica, en canvi, tu pots viure tant en una casa unifamiliar com en un bloc de pisos sense plaques solars, i rebre energia d’una instal·lació que estigui a menys de dos quilòmetres, que comparteixes amb altres habitatges que es trobin dins d’aquest mateix radi. Un dels seus avantatges és que no cal fer cap modificació tècnica a casa teva, només t’has de donar d’alta a la pròpia comunitat”, afegeix Xalabarder.
“Perquè un grup d’autoconsum es pugui considerar com una comunitat energètica ha de complir diversos requisits. D’entrada, tenir un NIF. També ha d’actuar dins d’un àmbit local o de proximitat, no tenir ànim de lucre i destinar tot el seu benefici econòmic a la reducció de la despesa energètica i al desenvolupament social del seu entorn. D’altra banda, tots els membres han de conviure dins d’un radi de dos quilòmetres”, conclou Millán.
