Els autos de xoc, la tómbola, la pesca d’ànecs, els llits elàstics o els cavallets. Els col·lectius de firaires alerten que les fires d’atraccions de festa major corren el risc de ser cada vegada menys si es manté l’actual política d’espais d’alguns ajuntaments. Preguntats per EL 9 NOU, representants dels firaires al Vallès Oriental expliquen que, des de fa uns anys, se’ls està traient dels nuclis urbans: se’ls situa en polígons industrials i perden clientela. “No ens surt a compte”, diu un d’ells, que no es vol identificar per temor a unes suposades represàlies.
A Granollers, els firaires encadenen dos anys sense muntar fira perquè el consistori no els dona alternatives a l’espai del Parc Firal. A Vallromanes, la fira es va celebrar per última vegada el 2020 per la impossibilitat de trobar un emplaçament alternatiu al lloc habitual. Ara s’ha convertit en un parc lúdic. I aquest any, s’hi ha sumat Corró d’Avall, a les Franqueses. No hi han tingut fira perquè els paradistes argumentaven que no els agradava el nou emplaçament que se’ls oferia al polígon del Congost.
Des del col·lectiu de firaires, se’n fan creus. “Els ajuntaments sempre havien volgut tenir fira per festa major, però ara ens adonem que és com si molestéssim. Als polígons no hi fem res. Si sabessis que vas a perdre diners amb el teu negoci, hi aniries?”, explica un representant dels firaires a la comarca.
Segons esgrimeix, la manca d’espais es podria entendre perquè cada vegada les ciutats estan més urbanitzades. Però també per les queixes dels veïns del soroll que produeixen aquestes activitats. Els firaires, però, estan disposats “a tot” perquè els posin al centre: funcionar sense música o limitar els horaris d’obertura de les atraccions. “Només ens hi volem guanyar la vida.”
A les Franqueses, l’Ajuntament justifica que les obres de la R3 no permetien posar la fira al seu lloc habitual, entre l’aparcament de l’estació i la carretera de Ribes. “Adif ens va demanar que els calia ocupar el pàrquing; necessitaven ubicar material per començar les obres aviat”, explica la regidora de Promoció Econòmica, Marta Reche. L’Ajuntament va buscar un canvi d’ubicació al polígon, a Cal Gavatx, però els firaires no el van acceptar perquè era als afores del poble. “Vam proposar-los ubicar-hi algunes activitats de la festa major al costat, però finalment van decidir que no venien”, explica Reche.
La previsió és que la fira no pugui tornar al lloc on es feia sempre. Part de l’aparcament de l’R3 quedarà urbanitzat amb les obres i l’Ajuntament tampoc està disposat a fer la fira a la carretera de Ribes per una qüestió d’espai. Als paradistes els agradaria poder ubicar-la en un aparcament de la zona esportiva, però el consistori ho veu inviable per compaginar-ho amb els esdeveniments esportius.
La situació a Corró d’Avall, si fa no fa, és la mateixa que a Granollers. El col·lectiu de firaires està descontent amb l’emplaçament del Parc Firal i l’Ajuntament aquest estiu, com l’anterior, va haver de declarar desert el concurs per llogar espais a la fira. Normalment, hi anaven entre 30 i 40 paradistes i se situaven en un aparcament al costat de la Ronda Sud. Els firaires feia anys que reclamaven un canvi d’ubicació i tornar al centre, d’on ja se’ls havia tret temps enrere.
L’Ajuntament té sobre la taula una proposta dels firaires per posar les atraccions a l’aparcament de la Bòbila, sota els jutjats. Però al consistori no ho veuen clar. “Per nosaltres és un aparcament dissuasiu molt important per a la festa major i tampoc sabem si és un espai en condicions per ubicar-hi una fira”, explica la regidora de Serveis i Via Pública de Granollers, Andrea Canelo.
Els firaires, a més d’estar lluny del centre, també creuen que les taxes per ocupació d’espai que els posen des de l’Ajuntament són massa cares –es poden enfilar a 1.000 euros– i les despeses no els compensen pel volum de públic que hi va per festa major. Això, sumat a la pujada del preu del gasoil, el transport, els treballadors i la Seguretat Social, ha dissuadit els mateixos firaires.
També coincideix amb aquests arguments el president del Gremi de Firaires de les comarques de Barcelona, Marcos Orús. “Ens envien a llocs que no són comercials i, si seguim amb aquesta dinàmica, les fires s’extingiran.” La seva entitat representa uns 300 firaires. Molts d’ells s’han vist obligats a pujar els preus –fins als 50 cèntims el viatge, en alguns casos– per poder compensar les despeses. “És difícil, però intentem mantenir la tradició de tres i quatre generacions de firaires.” De moment, l’estratègia passa per intentar negociar millors condicions amb els ajuntaments.
