“Estem desesperats. Ja fa molt de temps que patim atacs de senglars gairebé cada nit. Hem provat de tot per evitar que entrin a la finca i facin destrosses, però no hi ha hagut manera. Ja no sabem què més fer.” La responsable del Parc de les Olors de Santa Eulàlia, Pilar Comes, expressa d’aquesta manera el seu malestar pels efectes de la plaga de senglars sobre els terrenys d’aquesta finca on es conreen plantes aromàtiques. “Ens sentim desprotegits. I el sentiment és compartit per molts agricultors periurbans que es troben en la nostra mateixa situació”, insisteix.
“El problema és constant i ve de lluny. Abans els atacs eren més petits i es podien controlar. Però ara mateix ens hi trobem gairebé cada nit i literalment ens destrossen tot allò que tenim cultivat. Com que hi ha sequera, els terrenys fèrtils i sembrats com el nostre són molt atractius per als senglars. A tot això cal sumar-hi la lentitud burocràtica quan denunciem els fets als Agents Rurals, i el fet que el bosc que tenim al costat sigui massa petit perquè hi vinguin els caçadors però prou gran perquè hi visquin els senglars. Amb tot, ja acumulem pèrdues de l’ordre d’uns 10.000 o 15.000 euros”, afegeix Comes.
“Hem instal·lat un tancat elèctric. Hem arribat a estendre per terra pèl humà que ens havia facilitat la perruquera del poble, per tal de foragitar-los. Però no ha servit de res, no hi ha manera. Tan sols hem aconseguit, mitjançant una trampa que hem instal·lat recentment, capturar una femella i el seu cadell. Un cop morts, vam escampar la seva pell pel voltant de la finca perquè l’olor foragités altres senglars. Però tot i això continuem patint atacs”, lamenta.
Un d’aquests atacs va ser la nit de dimarts a dimecres. “Creiem que es tracta d’un mascle molt gros, molt fort i amb molta mala llet. Prou gros per no caber a la gàbia on hem posat la trampa, o bé prou llest per no acostar-s’hi. Ens va aixecar tot l’hort, i novament no sembla haver-hi forma de caçar-lo ni de foragitar-lo”, explica la responsable del Parc de les Olors.
“Viure constantment sota l’amenaça dels senglars és horrorós. A les pèrdues econòmiques que comporten les destrosses, cal sumar-hi totes les hores de feina que hem d’invertir constantment a arreglar els desperfectes. I l’estrès que genera tot plegat. Cada nit anem a dormir patint perquè no sabem què ens trobarem l’endemà”, conclou.
{{ comment.text }}