Posar-se davant del micròfon per primera vegada no és una cosa fàcil i els nervis ho poden arribar a conquerir tot. Els alumnes del Pla d’Iniciació Professional (PFI) de l’Escola Municipal d’Art i Disseny (EMAD) de la Garriga han fet un projecte de ràdio relats per estudiar sobre l’ecofeminisme, les iniciatives que hi ha a tot arreu i al municipi. El projecte ha servit perquè els alumnes coneguin, a més, què és la comunicació transformadora.
“Hem fet el projecte amb Akwaba, una entitat de l’Hospitalet de Llobregat que connecta temes de gènere, medi ambient i escola, i que s’ha encarregat de coordinar-ho tot. Hem estat durant un mes treballant els temes per als relats i al final n’han sortit tres: el moviment Chipko per la conservació forestal de l’Índia, l’ambientalista d’Hondures Berta Cáceres i el moviment de Perquè no ens Fotin el Tren de la Garriga”, explica Imma Mestieri, professora del mòdul general del PFI. Aquest últim va ser la llavor dels relats gràcies a un taller que membres de la plataforma van fer a l’aula per explicar el cas.
Els 14 alumnes del mòdul, d’entre 16 i 21 anys, van enregistrar divendres els diferents relats, que s’emetran per Ràdio Silenci un cop estiguin editats. De moment només tenen els bruts de veu, que també compten amb alguns efectes sonors. “Per grups han interpretat els diferents relats. Abans, però, hem fet uns assajos per provar les distàncies amb el micròfon o com deixar els papers perquè no facin soroll durant la gravació. Hi havia força nervis perquè ho hem fet drets per facilitar la interpretació i no tenien una taula on protegir-se”, continua la professora. “De totes maneres, la valoració que han fet és molt bona.”
Aquesta ha estat la primera vegada que treballaven el format radiofònic. “Al mòdul hem parlat sobre què és la ràdio, però mai havíem fet un programa de ràdio. Crec que ha estat una experiència enriquidora. La decisió de fer ràdio-teatre ens va venir des d’Akawaba, que és un format que treballen sovint”, afegeix Mestieri. El més bonic de tot el procés, segons comenten, ha estat veure materialitzada la feina. “No ha estat un projecte de dos dies, hi ha hores darrere. Per als alumnes veure el resultat, encara que només sigui una primera versió, ha estat reconfortant”, acaba aquesta professora de l’EMAD.
