“És un dia especial i a casa hi ha una cadira buida.” Aquesta era la premissa de la xerrada que la Creu Roja va organitzar dimecres a l’Espai Caixa de Granollers. Una trobada que va permetre als assistents compartir experiències relacionades amb el dol d’un familiar i com aquestes afecten en unes dates tan assenyalades com les nadalenques.
Francesca Ligero, psicòloga de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) de Granollers va liderar l’activitat plantejant grans preguntes i guiant sobre com es poden afrontar les diferents situacions que es deriven per Nadal. “El dol és una resposta natural del nostre organisme, és un mecanisme de defensa que no només apareix davant la mort. Cal saber què ens passa per no espantar-nos.” La psicòloga va reafirmar-se en la idea que el dol és particular, individual i, sobretot, intransferible. “No tothom respon de la mateixa manera i, de ben segur, impacta a totes les àrees de la nostra vida. Però cal tenir clar que no és una patologia, l’adaptació de la majoria de persones es fa de manera natural.”
Alguns dels testimonis compartits feien referència a sensacions com que “el temps s’atura i no avança”, a la impossibilitat de reconèixer-se, o a la manca de referents: “No conec a ningú que li hagi passat el mateix.” D’aquí se’n derivaven algunes recomanacions que tenen a veure amb la ressignificació de la pèrdua i a connectar amb les emocions, encara que aquestes siguin dures o difícils. “Una de les tasques més importants és la de tornar a fer la vida i les rutines habituals. Hi ha una tendència inicial a l’aïllament”, seguia Ligero.
Les celebracions de Nadal comporten dinars, sopars, retrobaments i festa. Situacions socials que poden posar contra les cordes a qui està transitant el dol. “El dol encara ara és un tabú social, sembla com si la mort no hagués d’existir, com si haguéssim de fer com si no hagués passat res.” Sensacions com la tristesa, la ràbia o la irritació ens contradiuen amb el que socialment s’espera que siguin les festes nadalenques. “Si ens saltem el dol, les emocions tornaran.”
La psicòloga explicava que canviar o modificar la tradició pot ajudar en alguns casos, “sempre sent conscient que portes el dol i no deixant-lo de banda”. Algunes de les conclusions que van sortir de la trobada de dimecres van ser la necessitat de no ignorar l’absència i construir una nova tradició honrant la persona, recordant-la i parlant d’ella.
