“Érem una mica els visionaris de l’època”

Emili Legaz viu a Santa Eulàlia i fa 33 anys que treballa de mestre, a hores d’ara a l’escola Marinada de Palau-solità i Plegamans. Té un fill de 25 anys i dues files de 17 i 19 anys. L’any 1980, amb 18 anys acabats de fer, vivia a Mollet i va decidir a anar a viure a la casa dels masover de Can Ros, on ara hi ha la deixalleria de Mollet, a tocar del camp de tir al plat: “Érem tres persones a casa. Els amos encara tenien alguna cosa a la casa gran, però no hi vivien i la casa dels masovers estava molt deixada. Lògicament, després de l’expropiació, la gent deixava d’invertir en el manteniment.” Segons Legaz, “el primer any va ser una mica dur. Un dels companys va anar a la verema a França i l’altre va treballar de voluntari forestal. Al setembre van venir alguns estudiants de Psicologia de la UAB i també joves que havien viscut a la protecció de menors i que, un cop fets els 18 anys, entraven en un programa d’integració social. Vam arribar a ser vuit persones a la casa”. Legaz havia treballat a la tèxtil La Espanya Industrial, de Mollet, que va tancar en aquella època i recorda que es van emmirallar en persones que venien de l’Ateneu de Sant Andreu, a Barcelona, que van fer les primeres ocupacions a Ca l’Estany o Can Mulà. “Els van anar a veure, ens van explicar els seus objectius que eren defensar el territori i evitar que les cases caiguessin i ens vam entendre perfectament.” ANYS COMPLICATS Els dos primers anys van ser més complicats, però després la situació es va estabilitzar: “Ens vam organitzar bastant bé. Hi havia una llibreta on apuntàvem les despeses. Hi aportàvem un fix cada setmana. Solíem comprar a l’engròs per estalviar, com ara sacs d’arròs. Recordo que un noi era forner; vam comprar un forn elèctric i fèiem pa i coques que després veníem. Cadascú aportava el que podia. Jo recollia herbes remeieres i les venia als mercats. Llavors, tot això era nou, encara. Érem una mica els visionaris de l’època: les energies netes, el menjar ecològic… També hi havia gent que anava a la verema a França per tenir diners i viure la resta de l’any. Era molt difícil trobar una feina estable. Encara s’arrossegava la crisi del petroli. Moltes fabriques tancaven.” Emili Legaz va marxar de Can Ros l’any 1986: “Potser perquè estava cansat d’aquell tipus de vida. Arriba un moment que vols viure en parella, formar una família… Ens va passar una mica a tots.” Als 25 anys va anar a la universitat a fer Psicologia, que no va acabar. Després va fer Magisteri. Creu que les accions a Gallecs van pagar la pena. “És cert que s’han fet alguns plans parcials, com els del sud de la B-30, a Mollet, però crec que, paradoxalment, si no s’hagués expropiat, s’hauria anat urbanitzant com va passar amb la resta del territori situat a la mateixa distancia de Barcelona. Gallecs, ara, és un espai lliure únic en aquesta situació tan propera a l’àrea metropolitana.”

“Érem una mica els visionaris de l’època”

EL 9 NOU, Premi Tasis Torrent de Premsa Local i Comarcal

Granollers enceta el dia 21 la tercera fase de la reforma de l’avinguda Sant Esteve

Un Lidl i uns 100 habitatges completaran la façana dela ronda Sud de Granollers

Crida per localitzar un home de 28 anys desaparegut a Mollet

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

El segon tall per desdoblar l’R3 s’allargarà entre 10 i 12 mesos

Un ferit lleu en un foc que crema una cuina en un pis de la Garriga

Un quiosquer de Lliçà d'Amunt converteix part del negoci en una botiga de segona mà

Granollers reactiva el projecte urbanístic per allargar el carrer Ponent cap a l’Hostal

L’habitatge cooperatiu, alternativa al Vallès Oriental

L'ermita de Sant Hilari de Cardedeu estrenarà campana per l'aplec de diumenge

El restaurant Layon, de Granollers, encara l’última setmana

Zeleris ocuparà la nau del solar de l’antiga Bimbo a Granollers

Nadir Louah, de les Franqueses, millor jugador del món de la Kings League

Reconeixen un metge de l’Ametlla pel tractament d'una malaltia minoritària