Un estudi fet entre 2023 i 2024 per la Institució Catalana d’Història Natural ha certificat un increment de la presència de la paparra Hyalomma lusitanicum Koch al Vallès Oriental. En l’anterior estudi de 2022, es van detectar en nou municipis, mentre que en el darrer treball s’ha localitzat a nou municipis més, set de nous (Caldes, Lliçà d’Amunt, Canovelles, les Franqueses, la Roca, Vilanova i Santa Maria de Martorelles) i dos on ja s’havia trobat el 2022: Montornès i Montmeló.
En aquesta primera recerca, aquesta espècie també es va localitzar a Sant Fost, la Llagosta, Martorelles, Mollet, Parets, Lliçà de Vall i Granollers. A banda, s’han identificat altres espècies de paparres entre 2023 i 2024 a Llinars, Vallgorguina i Santa Maria de Palautordera.
La paparra Hyalomma lusitanicum Koch, segons fonts de Salut Pública, no ha de constituir un problema de salut pública. El Pla Nacional de Prevenció i Control de les malalties transmeses per vectors i en concret de les paparres ja s’estipulen totes les actuacions que s’han de realitzar des de Salut Pública i des d’altres Departaments, en cas que es considerés que hi ha risc per a la població.
Caldes (amb 5 exemplars), Canovelles (3), les Franqueses (40), Lliçà d’Amunt (2), la Roca (21), Vilanova (10), Llinars (7), Santa Maria de Palautordera (16), Vallgorguina (1), Montmeló (1), Montornès (6) i Santa Maria de Martorelles (3) són els municipis afectats per exemplars de la paparra, de la qual se n’han detectat 115 exemplars entre tots els municipis. Del darrer estudi, Caldes és l’únic on se’n troben tots dos anys (2023 i 2024). En els altres, les troballes van ser el 2023 o el 2024. L’estudi s’ha fet en zones en les quals predominava la presència d’ungulats, com el porc senglar, o del conill comú, dues espècies que són un bon binomi per a la proliferació de l’espècie Hyalomma lusitanicum Koch. A més, fins fa relativament poc no s’havien identificat casos a l’àrea de Barcelona, sent només objecte d’algunes plagues urbanes.
Fonts de Salut Pública han assegurat que l’augment d’individus de paparres no es tradueix en el fet que estiguin infectades per una malaltia que pugui infectar a humans, i apunten que “el risc general és molt baix”. Afegeixen que, addicionalment, la picada a l’humà és poc freqüent i fàcilment evitable. Les dades de vigilància epidemiològica registren a Catalunya uns 160 casos de malalties transmeses per paparres en els últims 10 anys, sense observar-ne un increment rellevant.
El 94% d’aquests quadres són febres botonoses –la gran majoria lleus– que es resolen amb tractament antibiòtic i que es curen amb normalitat. En pacients molt grans o immunosuprimits sí que pot haver-hi quadres greus. A més, de casos greus, amb encefalopatia transmesa per paparres, només se n’han detectat dos casos en 10 anys.
