Un estudi proposa ampliar 14 cementiris per atendre la diversitat religiosa

És una realitat que a la comarca hi conviuen diferents confessions religioses. L’Estat espanyol disposa d’un marc jurídic que garanteix i regula les atencions funeràries d’acord amb les condicions religioses i espirituals del difunt i els seus familiars. El Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona van elaborar al mes de març un estudi sobre la capacitat dels cementiris municipals al Vallès Oriental amb relació a la diversitat religiosa amb l’objectiu de determinar quins cementiris tenen possibilitats de créixer en els propers 25 anys per acollir les diferents confessions que hi ha a la comarca. L’estudi és exhaustiu i calcula que al Vallès Oriental hi ha el 9,45% de població estrangera empadronada, una xifra inferior a la mitjana de Catalunya, que és del 16,11%. No es pot obtenir una estadística oficial sobre adscripcions religioses a Catalunya. Per tant, l’estudi ha fet les aproximacions sobre la base de la procedència dels residents estrangers. Al Vallès Oriental s’han destacat set municipis on se superen els 600 residents musulmans: Granollers, Canovelles, Mollet, Montornès, Sant Celoni, les Franqueses i la Llagosta. Cal tenir present que algunes comunitats, com la musulmana i la jueva, tenen reconegut per la legislació el dret a la concessió de parcel·les reservades als cementiris municipals. Per determinar quins són els cementiris amb més potencial per créixer i acollir altres confessions, el projecte analitza els 23 cementiris de la comarca que donen cobertura a un major nombre de població. No es contempla la creació d’un equipament nou que cobreixi les necessitats de la comarca, sinó que es pretén integrar la diversitat en els cementiris ja existents. Per fer-ho s’han tingut en compte les zones d’influència on els municipis de més població siguin el referent per aquestes comunitats. També s’han considerat les necessitats fúnebres de les diferents religions a l’hora de calcular les dimensions de les unitats d’enterrament, l’orientació o els espais d’oració. A través de la confecció de fitxes i plànols de cada cementiri, s’ha analitzat el possible creixement tot tenint en compte la normativa urbanística, la topografia, la simbologia dominant del cementiri i l’activitat econòmica de les parcel·les contigües. Gràcies a tot aquest estudi s’han pogut dibuixar quatre zones d’actuació dins la comarca. La primera és l’àrea urbana de Mollet, conjuntament amb els municipis de la Llagosta, Montornès, Montmeló, Parets, Martorelles i Santa Maria de Martorelles. La segona zona és on resideix el major nombre de musulmans de la comarca, i són els municipis de Granollers, les Franqueses i Canovelles. La tercera zona és Sant Celoni, que tot i estar força allunyat de la resta també suma més de 600 residents musulmans. Finalment, Caldes, la Garriga, Cardedeu i Llinars no entren en cap de les altres tres zones, però també tenen entre 300 i 600 residents musulmans. Dels 23 cementiris, 14 es poden ampliar De tots els cementiris analitzats, els que tenen més possibilitats per créixer dins el mateix recinte són Caldes, el nou cementiri de la Garriga i Montmeló. Caldes disposa d’una superfície interior de 2.595 metres quadrats que permetria fer 346 unitats d’enterrament noves. A la Garriga es disposa de 815 metres quadrats on hi hauria 108 unitats d’enterrament, i a Montmeló, 800 metres quadrats on es farien 106 unitats d’enterrament més. Cal tenir en compte que alguns cementiris també podrien créixer a l’exterior. En aquest cas, el cementiri nou Mancomunitat de Martorelles té disponibles 2.400 metres quadrats on es podrien fer 320 unitats d’enterrament; a la Llagosta, el cementiri té 2.000 metres quadrats i hi cabrien 266 unitats d’enterrament, i a Bigues, disposen de 835 metres quadrats per fer 117 unitats d’enterrament. Finalment, Granollers, Canovelles, Parets, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Celoni tenen els cementiris amb menys potencial de creixement. No obstant això, disposen de municipis propers on les ampliacions són possibles. L’estudi també fa un càlcul del nombre de defuncions anuals per municipis de més de 600 residents musulmans i conclou que les necessitats de la major part dels municipis són molt baixes. Per tant, amb poc espai es pot donar resposta al creixement. Entre els set municipis principals sumen 11.152 residents musulmans i el càlcul aproximat de defuncions anuals és de 16,3 morts. De totes maneres, només 4,07 són inhumacions potencials. Això fa que en els propers 25 anys es prevegin uns 101,75 enterraments de confessió musulmana a la zona més poblada de la comarca. L’ampliació proposada per l’estudi preveu que es puguin fer 1.611 unitats d’enterrament noves en 12.138 metres quadrats entre els 23 cementiris analitzats, tant als recintes actuals com a espais reservats per a ampliacions. Això donaria solució a les defuncions d’altres religions en els propers anys.

Un estudi proposa ampliar 14 cementiris per atendre la diversitat religiosa

El rector de la Torreta publica el seu quart llibre sobre els evangelis

Els musulmans de Mollet estudien dividir-se en dues mesquites

Càritas obre a Granollers una residència per a persones amb VIH

L’evangelisme ja suposa el 15% del total de centres de culte a la comarca

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Premi d'un milió d'euros per una butlleta de l'Euromillones segellada a Lliçà d'Amunt

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament