L’obertura de nous centres de culte no és una tendència que s’hagi pogut detectar els últims anys al Vallès Oriental. El que sí que s’ha notat és un augment en la regularització de les esglésies de la comarca. No és estrany que n’apareguin més de catòliques, en ser la religió més dominant. Entre l’any 2023 i el 2024 s’han registrat 7 de noves esglésies catòliques, però l’augment sobre el total és només del 3,32%, segons les dades més actualitzades de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Sorprèn el cas de les esglésies evangèliques, en què l’augment de registres ha crescut el 15,56% en el mateix període, i ha passat de 38 el 2023 a 45 el 2024. Respecte al total de centres de culte, les esglésies evangèliques ja són el 15,15% al Vallès Oriental, 7 punts percentuals per sobre les mesquites de l’islam (8,08%) que són la tercera religió en nombre de centres de culte. Les esglésies catòliques encapçalen la llista amb el 71,04% dels centres.
Per municipis, els qui han fet més registres l’últim any han estat l’Ametlla i Granollers. En el primer cas, ha crescut el nombre de registres d’esglésies catòliques, que ha passat de 5 a 10 en un any, i en el segon cas, ha augmentat el registre d’esglésies evangèliques, d’11 a 16 en un any. No hi ha cap poble ni cap ciutat de la comarca que no compti amb almenys un centre de culte, sobretot catòlics i, d’evangèlics, 15 dels 39 municipis –incloent encara Aiguafreda– en tenien també almenys un de registrat l’any 2024. Com a centres de religions minoritàries, Cardedeu i Granollers tenen una església adventista del Setè Dia; l’Ametlla (1), les Franqueses (2) i la Garriga (1) en tenen d’hiduista, i la Llagosta (1) i Santa Maria de Palautordera (2) en tenen de budista.
Explica Fidel Catalán, rector de l’Ametlla i vicari general del bisbat: “La presència territorial de l’església catòlica és la mateixa, però n’estem regularitzant segons els nous criteris de la Direcció General, que depèn del nombre de misses que s’hi celebrin”, fet que també assenyala Andreu Rovira, pastor de l’Església Evangèlica de Montornès: “Els punts de reunió i les esglésies evangèliques fa temps que hi són. Potser ara s’està incrementat la judicialització legal.”
On sí que s’espera l’obertura d’una església, en aquest cas catòlica, és a Bellavista, un projecte del qual es va començar a parlar l’any 2018 i que encara el seu tram final. “Hem fet una modificació del projecte a l’espadanya i la campana perquè estiguin dins de la normativa i estem esperant que el bisbat doni el vistiplau per demanar a l’Ajuntament el permís d’obres. Si tot va bé, durant el 2026 podria ser una realitat”, apunta Pepe Baena, rector de Bellavista. El projecte té un cost total d’1,6 milions d’euros, dels quals un 20% aniran a càrrec de la parròquia de Bellavista i un 80% a càrrec del bisbat de Terrassa, aproximadament. En diferents activitats, la parròquia farà recaptacions.
Secularització social
L’augment de la regularització dels centres de culte no té per què anar lligat a un creixement de la devoció i la lloança a un Déu. De fet, Catalán assenyala que “la societat està més secularitzada i ha disminuït la participació, sobretot en les accions de culte com el bateig, la comunió i el casament. Ara bé, ha crescut l’acció de Càritas, sobretot després de la crisi de la covid-19. S’està perdent el cristianisme social i qui participa ho fa més per convicció”, reflexiona el vicari general.
Rovira també descriu un moviment escàs de gent que participa en el projecte de la seva església. “Som un grup reduït de gent, tant podem ser dues o tres persones, com grups de 10 o 50. Ens organitzem en funció de la disponibilitat, no busquem cridar la gent sinó fer-los partícips de la fe. Funcionem més com un grup de companyia, de relació fraterna.”
