Marta Cals i Suñer és fundadora i directora d’Adverbia, la consultoria en innovació social i sostenibilitat que s’encarrega de la gestió de l’Oficina de l’Agenda 2030 del Consell Comarcal. Núria Tintoré i Lloret és consultora sènior a l’empresa de Girona.
Quan parlem de l’Agenda 2030, de què parlem?
M.C: Parlem de qüestions relacionades amb el canvi climàtic però també d’aspectes socials o de governança. L’Agenda 2030 té tres dimensions per al desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i la mediambiental. Això es tradueix en els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Entre d’altres, parlem de creació d’ocupació digna, innovació, pobresa energètica…
Les tres dimensions són igual d’importants?
N.T.: Sí. Sempre diem que els ODS són integrats i indivisibles. Per fer-los possibles, les organitzacions els han de treballar tots en paral·lel. No poden només avançar en uns aspectes i deixar els altres arraconats.
La gent sap què són els ODS?
N.T.: Creiem que la gent del carrer sap quins són els reptes, sobretot els relacionats amb els ODS verds. Però no es coneix que, al darrere, hi ha un pla d’acció que es diu Agenda 2030 i que això es concreta en 17 objectius. Es coneixen els temes però no el marc que els aplega.
I aquest marc és important?
M.C: Sobretot per a les organitzacions, és molt important. Els temes no es poden treballar de manera desagregada, cal una estratègia.
I aquí, entenc, entra l’oficina de l’Agenda 2030 i els ODS que el Consell Comarcal va posar en marxa al febrer. Quina feina fan?
N.T.: Per una banda, una feina interna per incorporar tots aquests compromisos a l’estratègia i a les accions del Consell Comarcal. Fem que estiguin presents en totes les seves activitats i processos. I, per l’altra, hi ha una part externa de prospecció i de servei als ajuntaments. Per exemple, hem creat espais d’intercanvi i reflexió on participen diversos ajuntaments de la comarca, estem oferint assessoraments individualitzats perquè la realitat de cada ajuntament és diferent i també s’ha fet una jornada amb empreses.
És necessària una oficina per impulsar l’Agenda 2030 al Vallès Oriental?
M.C.: És molt necessària. Sobretot pensant en els ajuntaments més petits que tenen menys recursos i unes capacitats tècniques més limitades per poder-los abordar.
Hi ha prou implicació dels governs dels Estats?
N.T.: No. L’Agenda 2030 va arrencar el 2016 i s’ha fet poca feina. Hi ha estudis internacionals que diuen que hi ha alguns ODS que estan pitjor ara que quan es va aprovar l’Agenda 2030 i ja estem a l’equador del temps marcat. Una de les dificultats és que no estem mesurant què estem fent i no tenim clars quins objectius volem assolir. Falta compromís polític dels estats.
Però al Vallès Oriental s’ha fet…
M.C.: El Consell Comarcal és una administració pionera perquè ha creat amb fons propis, sense el pressupost de cap altra administració, aquesta oficina. Això s’ha de reconèixer.
I els ajuntaments de la comarca?
M.C.: Hi ha ajuntaments que estan més avançats i tenen la seva pròpia estratègia, d’altres que fan actuacions esporàdiques i se’ls ha d’ajudar en el marc, i el més petits, que, segons les seves capacitats, van fent.
La ciutadania, a títol individual, què hi pot fer?
N.T.: Hi té molt paper. La ciutadania és un dels actors clau de l’Agenda 2030 que es poden sumar a les iniciatives que s’impulsin des dels governs.
Creu que arribarem a l’any 2030 amb la majoria dels ODS assolits?
M.C.: Sense la implicació de tots els actors que hi estan cridats –governs, empreses entitats i ciutadania– serà molt difícil arribar a l’any 2030 amb els objectius complerts. Els pronòstics no són bons.
