L’avinguda de Ca l’Esmandia, a Cànoves, continua tallada cinc anys després del temporal Glòria. L’esllavissada de la vessant de la muntanya amb les restes de les dues cases que hi havia construïdes i que es van ensorrar segueix enmig d’aquest carrer.
L’Ajuntament està a l’espera de rebre un informe encarregat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que ha d’avaluar si es pot retirar part de l’esllavissada per obrir el carrer encara que sigui en un espai limitat amb pas alternatiu per als vehicles. També quina pot ser la solució definitiva per aquest àmbit on van ensorrar-se dues cases, una altra va patir greus danys al jardí i cinc altres, situades a la part superior de la vessant de la muntanya, van quedar afectades tot i que continuen estant habitades. Un estudi previ apuntava com a solució la construcció d’un mur amb una inversió d’uns dos milions d’euros.
“Sempre hem dit que l’Ajuntament no hi pot destinar diners públics perquè són finques privades. La Generalitat i la Diputació ens diuen que no hi podem actuar per aquesta raó. Som un ajuntament petit i amb poca capacitat econòmica i tècnica. Necessitem que ens diguin què hi podem fer i què no hi podem fer”, assegura l’alcalde, Josep Cuch, que sosté que si els resultats del treball de l’ICGC detecten que hi un risc, l’Ajuntament tindrà “més força per anar a la Generalitat i que ens ajudi”. S’espera tenir-lo aquest mes de febrer.
L’impacte del Glòria tampoc ha acabat per a la majoria de famílies de Ca l’Esmandia afectades. Els Ferrés són els únics que han aconseguit una resolució judicial favorable i ferma que els ha donat dret a una indemnització per la casa que van perdre. Van mantenir obert el litigi judicial amb la companyia asseguradora i el Consorci de Compensació d’Assegurances perquè tots dos els havien negat la indemnització que demanaven.
Aquest es va tancar al seu favor amb una sentència d’un jutjat de primera instància de Barcelona. Va fallar que el Consorci –vinculat al govern de l’Estat i encarregat de cobrir riscos extraordinaris– s’havia de fer càrrec de la indemnització. Al judici, van aconseguir demostrar que “el lliscament no era la causa sinó la conseqüència d’una saturació del terreny” pel volum d’aigua que va anar absorbint a causa de les intenses pluges d’aquells dies, explica l’advocat que va portar el cas, Albert Romea, amb despatx a Granollers. “Tots els informes deien que el terreny s’havia saturat d’aigua i hi ha una sentència del Tribunal Suprem que diu que la inundació i la saturació són el mateix”, detalla.
Sentència ferma
Tot i perdre, el Consorci de Compensació d’Assegurances no va presentar recurs i la sentència va esdevenir ferma. Per Romea, va ser una sorpresa perquè s’esperava un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que hagués dilatat el procés i endarrerit el cobrament de la indemnització fixada, que, amb la sentència ferma, la família Ferrés va rebre pocs dies després.
El matrimoni i el fill petit, que ara té 21 anys, continuen vivint a casa dels pares de la mare, a Cardedeu, on ja havien anat la nit que es va ensorrar la casa perquè s’havien quedat sense llum i sense calefacció en una decisió que, gairebé segur, els va salvar la vida. Ara, “els pares tenen la intenció de mirar de comprar un piset per Cardedeu o a prop però no a Cànoves. Els diners que van cobrar, però, tampoc donen per gaire”, explica Carles Ferrés, el fill gran, que ara té 29 anys. Ell es va independitzar tres anys després de traslladar-se a casa els avis i viu a Llinars. Tots quatre continuen tirant endavant el negoci de tapisseria que tenen a Canovelles.
El solar on hi havia la casa continua essent seu. “Estem tots quatre empadronats encara allà. Hi anem un cop a la setmana o cada 15 dies a buscar el correu a una bústia que vam posar al carrer. Continuem pagant l’IBI, les escombraries i la resta d’impostos”, detalla Carles Ferrés.
La família de l’altra casa ensorrada just al costat té el procediment judicial encara obert. Els el porta el mateix advocat. La demanda es va posar més tard, just després de tenir la primera sentència. Per ara, el Consorci de Compensació d’Assegurances ha demanat la suspensió del termini de resposta de l’escrit presentat pels afectats, un fet que la llei li permet. Això allargarà la resolució del litigi. Si la resposta és negativa a la petició dels afectats, caldrà anar a judici. Tot i això, Romea admet que “les sensacions són bones després del primer judici”. “Hem obert camí amb la nostra sentència”, celebra Carles Ferrés.
