Els serveis sanitaris de Mollet (Atenció Primària, Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva –Assir– i Hospital) recull que hi ha 46 nenes en risc de patir mutilació genital aquest 2024. Mollet és l’únic municipi de la comarca que té els casos en risc registrats. El 2021 el consistori va aprovar un protocol local per l’abordatge i la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF), una guia d’actuació dels serveis socials, sanitaris, de l’educació i dels cossos de seguretat del municipi. La mutilació genital o ablació es practica en països de l’Àfrica com ara Mali, Somàlia, Mauritània o Senegal i, amb menor incidència, en països de l’Àsia.
Lucía Burgos, llevadora coordinadora a l’Assir de Mollet i membre de l’associació Catalana de Llevadores, explica que des de l’Observatori de la MGF a Mollet s’han anat monitorant les dades tant de casos produïts com de casos en risc. La llevadora considera que el protocol local ha estat clau per coordinar els professionals de la salut i sobretot per recollir les dades necessàries de la població diana per realitzar un seguiment dels casos concrets i prevenir-los. Per fer-ho, existeixen unes fitxes de derivació que pot emplenar qualsevol professional o servei que detecti o sospiti de risc de mutilació genital. Les dades queden introduïdes en el circuit de prevenció i intervenció.
Burgos explica que les raons per les quals es practica la MGF són molt diverses. “És una pràctica cultural que es realitza en el context d’una comunitat i d’un grup, pot ser per potenciar el sentiment de pertinença a la comunitat, com a cerimònia d’iniciació a l’edat adulta, la construcció del rol identitat de dona, etc.”, diu Burgos.
“L’ablació és una pràctica ancestral, es fa per exigència dels homes. Són ells els que volen dones mutilades. A elles les fan creure que les farà més pures, més dones, en el sentit més patriarcal del món, més submises, més netes i polides, però la realitat és que va en contra de la seva sexualitat i salut”, diu Imma Sau, pediatra de la regió sanitària metropolitana nord i activista contra la MGF. La pediatra explica que la pràctica acostuma a fer-se fora d’un entorn mèdic i sense anestèsia.
“El clítoris és un òrgan que necessitem, està relacionat amb les contraccions i la seva mutilació genera dolors intensos”, diu Sau. També explica que el tipus d’ablació més freqüent acostuma a danyar la uretra i això provoca infeccions d’orina recurrents, infeccions vaginals perquè queda un espai difícil de netejar, molèsties i dolors a l’hora de mantenir relacions sexuals i falta de desig. La pediatra explica que, d’entrada, en el moment en què es practica hi pot haver hemorràgies, afliccions molt intenses i fins i tot la mort.
Pertànyer a un grup ètnic en què es practica la MGF, pertànyer a una família en la qual la mare o germanes n’han patit, la possibilitat de retorn al país d’origen o la programació d’un viatge són criteris que fan que es consideri que una nena està en risc de patir ablació. “La feina s’ha de fer amb la família. Normalment la mare que tenim és també una víctima. Sobretot a qui l’hi hem de fer entendre és al pare. No totes les famílies africanes que atenem són famílies que mutilen a les nenes. La realitat és que s’ha fet molt bona feina”, diu Sau.
La pediatra es mostra optimista amb l’evolució de la problemàtica tant al territori com als països d’origen. “Hi ha quantitat de dones que lluiten perquè això no es faci. Tot i que la majoria de les que han nascut allà venen mutilades, ara comencen a arribar algunes nenes per reagrupació familiar sense mutilar. Això vol dir que als països d’origen estan canviant coses”, diu Sau. També s’ha observat que normalment són les famílies que avisen que faran un viatge.
Burgos explica que en el moment en què es detecta que es farà un viatge al país d’origen es demana a les famílies que signin un document de compromís preventiu i es fa una exploració prèvia. El cas queda adjuntat a la història informàtica del pacient i a més s’acorda una visita postviatge. Si la família es nega a signar el document, es notifica a les autoritats corresponents. Davant d’un cas de MGF ja confirmat, la llevadora explica que es realitza seguiment de les complicacions, i es registra a les famílies amb un diagnòstic de risc.
“Alguns dels símptomes més clars són signes de dolor, com caminar amb les cames molt juntes, una retracció o canvi de caràcter, infeccions vaginals o urinàries repetides, escassa autoestima…”, diu Burgos. Considera que el diàleg amb les famílies és una de les maneres més efectives d’abordar la problemàtica.
A Mollet, existeix la Taula Local de MGF, formada per un representant per cadascun dels serveis i institucions implicades en l’atenció i prevenció de la problemàtica. Aquesta taula es reuneix un cop l’any per fer seguiment dels casos i garantir el funcionament del protocol local.
