El frau elèctric detectat per les companyies elèctriques Endesa i Anell, l’empresa de distribució d’energia elèctrica del grup Estabanell, va superar els 19,1 milions de kilowats/hora (KWh) l’any passat al Vallès Oriental. En el cas d’Endesa, van ser 17,6 milions de KWh, dels quals 8,5 milions es vinculen a les captacions irregulars fetes per fer funcionar conreus intensius de marihuana.
En total, Endesa va obrir 656 expedients per frau elèctric. D’aquests, 31 estaven relacionats amb plantacions de marihuana. Tot i que representen només el 4,7% de tots els expedients oberts, els conreus d’aquesta droga van xuclar el 48% de l’energia defraudada. És una xifra superior a la mitjana que Endesa registra al conjunt de Catalunya, on el consum fantasma derivat dels conreus de marihuana representa el 37% del total.
El total d’energia sostreta a la companyia permetria alimentar poc més de 5.000 llars (el consum mitjà s’estima en uns 3.500kWh a l’any per habitatge). Segons Endesa, seria l’equivalent al consum que es fa a Vilanova tot l’any. I el valor econòmic seria d’1,4 milions si es pren com a referència el preu mitjà que va tenir l’electricitat divendres passat: 0,0808kWh. El total d’expedients oberts es va reduir (dels 830 de l’any 2022 als 656 de l’any passat). Els de marihuana, també van caure: de 35 a 31 en el total de l’any.
Segons les dades facilitades per Endesa, Granollers lidera la llista de municipis amb més frau detectat. L’any passat, s’hi van obrir 52 expedients amb un volum total d’1,99 milions de kWh. Dos van ser per marihuana amb 1,33 milions de kWh. Parets és el segon municipi amb un total de frau de 1,81 milions de kWh en 20 expedients. Dos van ser per marihuana (912.525kWh). Per darrere queden Lliçà d’Amunt (83 expedients i 1,74 milions de kWh defraudats), la Llagosta (29 expedients i 1,6 milions) i Lliçà de Vall (15 amb 1,1 milions).
En el cas d’Anell, el total d’energia defraudada és d’1,5 milions de kWh al llarg de l’any passat al Vallès Oriental. És un volum que l’empresa considera “important”. En un mínim de sis casos s’ha certificat que deriven de plantacions de marihuana.
Segons les dades facilitades, les dues empreses elèctriques veuen com s’incrementa el volum d’energia defraudada. En el cas d’Endesa, és gairebé un milió de kwh més que l’any 2022. En canvi, la quantitat vinculada a la marihuana baixa una mica, uns 200.000kWh menys.
Des d’Anell destaquen que les tècniques de detecció del frau “han avançat molt” però no ho ha fet la legislació. “Això ens limita molt per poder aplacar molt més aquesta energia defraudada que, realment, paguem entre tots en el nostre rebut habitual de la llum.” També insisteixen en la importància que el titular del contracte de subministrament sigui la persona que està vivint a l’immoble. Per Endesa, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial “s’han convertit en eines essencials per combatre frau cada vegada més professionalitzat i en el qual hi ha una alta taxa de reincidència”.
El Moianès, dobla les dades
Segons les dades d’Endesa, l’any 2023 l’energia recuperada al Moianès es va doblar respecte a la xifra de l’any previ. En concret, es van obrir 36 expedients, dos de vinculats amb marihuana. L’energia defraudada va ser de 757.000kWh. D’aquests, 516.000 per marihuana (68%). El 2022, van ser 30 expedients amb 372.000kWh recuperats. D’aquests, 57.000 eren per droga.
Manipulacions perilloses i perjudicials
Tant Endesa com Anell ressalten el risc que representen les manipulacions de les instal·lacions elèctriques per fer connexions il·legals. “Posa en risc tant la seguretat com la qualitat del subministrament de la resta d’usuaris. Però, per damunt de tot, les connexions irregulars i manipulacions de la instal·lació elèctrica impliquen riscos importants per a la salut de la persona que les realitza i de les que l’envolten, ja que poden provocar incendis, electrocucions i descàrregues elèctriques”, comenta José Manuel Revuelta, director general d’Infraestructura i Xarxes d’Endesa.
A més, les infraestructures elèctriques de les plantacions de marihuana demanen una potència equiparable a una d’industrial. Això sobrecarrega la xarxa de distribució, que no està dissenyada per abastar aquesta demanda “fantasma”, i provoca situacions de risc elèctric que fan que actuïn les proteccions dels centres de transformació –fent talls– o que es cremin línies subterrànies o centres de transformació.
