En moments de ritmes accelerats es poden apreciar en poc temps grans canvis en els pobles. Un cas és el de Cardedeu, sobretot pel que fa al creixement de població i modificacions en la fisonomia urbanística. Davant d’això, els veïns es pregunten com serà el Cardedeu del 2050, i ho fan en un cicle de debats organitzat per Cardedeu Vital i la Comunalitat. Divendres passat va tenir lloc al Tarambana la xerrada “Cardedeu, poble o metròpoli? Imaginant el nostre futur”, en què es van tractar algunes d’aquestes qüestions.
L’urbanista Oscar Chamat-Núñez –que fa poc que viu a Cardedeu i, per tant, va aportar una mirada fresca sobre el territori– va conduir la tertúlia i va fer de “psicòleg territorial”, tal com ell al·legava, perquè va plantejar preguntes controvertides. El seu objectiu principal era pensar el poble des d’una perspectiva més àmplia, tenint en compte els seus voltants, ja no comarcals sinó més enllà, perquè, com Chamat explicava, “en el fet urbà, les fronteres són irrellevants i s’han de replantejar”. Un exemple en què el territori va més enllà dels vincles administratius és el cas del Pla Morató, problemàtica que afecta Cardedeu, Llinars i Sant Antoni.
Com mostraven alguns mapes, el que passa a Barcelona i perifèria té efectes que arriben fins a Cardedeu, com la qualitat de l’aire o els desplaçaments diaris dins d’una zona que s’adequa més a la que comprèn la vegueria de Barcelona i àmbit metropolità que a la delimitació provincial.
Chamat exposava que un poble està definit per tensions entre dinàmiques internes i dinàmiques globals. A Cardedeu no només afecta el funcionament intern i la relació que estableix amb la capital, també està inserit en el sistema urbà del Vallès i del Montseny. Una de les preguntes que sorgeixen, difícil de respondre, és: “Podem continuar somiant a ser del Baix Montseny?”
La situació és complexa perquè un poble es perfila en funció de les infraestructures properes, al voltant de les quals s’orienta, com passa amb Aiguafreda, a cavall entre el Vallès Oriental i Osona. En aquesta línia es va indicar una gran manca d’infraestructures per unir comarques veïnes, com ara els dos Vallès o el Maresme.
Així, el ponent, tot i admetre que hi ha una part emocional innegable de sentiment de poble que cal respectar, raonava que Cardedeu és una metròpoli. Amb això no es busca una taca metropolitana sense delimitació entre pobles: cal no generar més sòl urbanitzable i aprofitar el preexistent. És imprescindible una bona coordinació supramunicipal per abordar problemàtiques majors com la de l’habitatge. Alhora, “l’òrgan més sensible de l’ésser humà és la butxaca”.
