Encarna Padilla, Mònica Llorente, Antònia Hernández, Carme López, Luis Miguel Pino i Fernando de Jesús formen part de la família del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que acaba de celebrar els seus 25 anys d’activitat. I, per tant, són part del complex engranatge que, des de 1998, intervé els 365 dies l’any en la recollida de residus i posteriors tractaments, que també han anat ampliant-se i fent-se més sofisticats amb el pas dels anys.
Ho fan des de les deixalleries –és el cas de Padilla, que treballa a la de Montmeló des de 1998 o Hernández, acabada de jubilar com a controladora–, des dels serveis de recollida –Pino va ser xofer durant 16 anys i ara és el supervisor de logística de camions i operacions–, des de les plantes de tractament –De Jesús és palista a les plantes de transferència i digestió anaeròbica– o des dels departaments d’administració –amb Llorente i López com a exemples.
“És una feina que et genera un sentiment d’orgull perquè estem fent un bé a la societat”, comenta Hernández, que va començar a treballar al Consorci de Residus l’any 2008. “Treballar en un servei públic sempre és un orgull i més si serveix per millorar la qualitat de vida dels teus i de les generacions futures”, apunta Llorente, que s’hi va incorporar l’any 1999. “Quan et demanen on treballes, sempre fas pedagogia”, explica López.
Com a treballadors del Consorci de Residus, han estat testimonis del creixement de la institució i de les millores tecnològiques que s’han anat implementant. “Quan jo vaig començar, hi havia quatre camions i tots es carregaven per darrere. Ara n’hi ha 97!”, destaca Pino. I dels canvis en els models de recollida amb el porta a porta, primer, i els contenidors tancats –o intel·ligents– que ara es comencen a implantar. “Hi ha hagut canvis constants i més que n’han de venir”, diu Llorente.
“La concepció de la gent ha canviat. Abans, la gent es pensava que treballaves en un abocador. Ara està més conscienciada”, afegeix Llorente. “Els usuaris que venien per primer cop a la deixalleria ho portaven tot barrejat. Ara, la gent està més conscienciada. Ha canviat molt”, certifica Padilla.
També destaquen el paper de les noves generacions. “Et trobes gent jove que està molt preocupada per la generació de residus, la contaminació…”, exposa Llorente. “Molts fills els hi diuen als seus pares si ho fan bé o no”, apunta López. “La tasca dels més petits a casa ajuda moltíssim”, valora Hernández, que destaca que el paper que ha tingut la formació que el Consorci de Residus ha fet als escolars amb activitats d’educació ambiental.
Pinto, però, també ressalta la implicació de les persones més grans a la recollida selectiva. “Són molt conscients”, diu, i posa l’exemple d’un usuari d’una residència d’un municipi on es fa el porta a porta. “Sabia perfectament què tocava cada dia.” Tots ells estan plenament conscienciats de la importància de reciclar i coincideixen que és molt fàcil. “És tan fàcil que és automàtica”, diu Hernández.
“Ara tothom veu els residus com una oportunitat”
“Ara tothom veu els residus com una oportunitat, no com un problema. Són un bé preuat”, sosté Pere Rodríguez, president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental i alcalde de Montmeló. La situació actual, marcada per l’encariment de l’energia, permet aquest canvi que l’organisme comarcal ja està aprofitant amb la generació d’electricitat i, des de l’any passat, també de biometà a partir del biogàs generat amb el tractament la brossa orgànica.
En canvi, el 1988, quan es va crear el Consorci, els residus “eren un problema per als ajuntaments” perquè una llei els va obligar a fer-ne la gestió però “no tenien infraestructura per fer-ho”. “El Consorci va ser la forma de sumar esforços”, ressalta Rodríguez, facilitant, sobretot als municipis més petits, poder assolir els objectius que s’han anat fixant.
