El govern de la Generalitat ha declarat zona d’especial conservació (ZEC) unes 2.700 hectàrees de l’entorn dels límits de l’actual Parc Serralada Litoral. Amb aquesta decisió, aquesta superfície, que ja s’havia incorporat a la xarxa Natura 2000 l’any 2016 per decisió de la Comissió Europea, se suma a l’espai d’interès natural (EIN) de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs.
La declaració de zona d’especial conservació, que és conseqüència de la inclusió d’aquest àmbit a la xarxa Natura 2000, també és el primer pas per sumar tot aquest espai al Parc Serralada Litoral. Passarà de les 4.700 hectàrees actuals a unes 7.400 repartides entre les comarques del Vallès Oriental i el Maresme.
Això permetrà que municipis com Montornès i Martorelles, que formen part dels 15 inclosos al Consorci que gestiona l’espai, incorporin, per primer cop, superfície dins del parc. Fins ara, no en tenien. En el cas de Montornès, unes 433 hectàrees. A Martorelles, seran gairebé 61. La Roca és el municipi que suma més superfície com a nova zona d’especial conservació –unes 549 hectàrees– però hi ha creixements a tots els municipis que formen el Consorci del Parc de la Serralada Litoral.
“Ens serveix per estar dins del Parc però també per millorar la qualitat del nostre entorn”, destaca Marc Candela, alcalde de Martorelles i president del Consorci Parc Serralada Litoral, on també hi ha representació de la Diputació de Barcelona, dels dos consells comarcals i de la Generalitat. A Martorelles, la nova zona d’especial conservació inclou espais com les vinyes de Sa Riera i la carena de les Llicorelles.
Isabel Cabrera, directora del Parc Serralada Litoral, destaca que les 2.700 hectàrees sumades a l’EIN de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs “tenen unes característiques a protegir similars a les que ja hi ha dins del Parc actualment”. Això inclou zones agrícoles i d’espais oberts, espais forestals de matollars o zones forestals a protegir, entre d’altres.
La incorporació a l’EIN permetrà, des del Parc Serralada Litoral, incidir ja en aquest àmbit amb aspectes com la vigilància, la senyalització, el manteniment de camins o la gestió dels abocaments de residus detectats al medi. “Com a zona d’especial protecció ja tenen una protecció perquè defineix espècies i hàbitats a conservar”, destaca Cabrera. A la vegada, formar part de l’EIN permetrà a la propietat privada obtenir subvencions de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació per tirar endavant determinades accions.
La suma d’aquestes 2.700 hectàrees al Parc Serralada Litoral no és automàtica. Caldrà iniciar el procés de modificació del Pla Especial de Protecció del Parc Serralada Litoral per incorporar-hi aquestes 2.700 hectàrees i fixar una zonificació (boscos, zones d’espais oberts, espais agrícoles…) i una normativa.
La revisió permetrà incorporar la nova legislació ambiental que s’ha anat desenvolupant en els darrers anys i “els canvis de la realitat de conservació” amb “determinats usos que abans no es donaven i que ara es donen i que poden donar problemes de conservació” o “l’existència d’espècies o hàbitats que ara es considera que estan amenaçats i abans no ho estaven”, comenta la directora del Parc.
L’aprovació dels canvis al pla especial de conservació és competència de la Generalitat. “És un procés que té el seu ritme i que és de cuina lenta però el nostre interès és fer-ho”, explica Cabrera. “No tenim terminis però és un tema que aquest mandat hauria de quedar resolt”, indica Marc Candela, que també destaca que, d’aqueta manera, se superarà la supressió del decret d’ampliació que la Generalitat ja va fer l’any 2013 i que va quedar tombat per una sentència judicial per un contenciós al sector d’Alella.
{{ comment.text }}