La gralla consolida la seva població a l’entorn del riu Congost a Granollers. Segons Jordi Morote, veí de la ciutat aficionat a l’ornitologia, ja hi ha una trentena d’exemplars. Entre d’altres, aprofiten com a refugi antics nius de cotorres que hi ha als cedres situats al carrer Joan Camps i Giró, prop de l’escola Salvador Espriu. Aquests van quedar en desús per la retirada d’exemplars adults de cotorres –una espècie invasora– que es va fer des de l’Ajuntament.
Morote indica que, per ara, no és clar si també els han aprofitat per reproduir-s’hi. Sí que ho han fet a canaleres de balcons dels blocs d’habitatges que hi ha a tocar –els de La Caixa– que per les característiques que tenen ho permeten. Segurament també a les torres d’il·luminació del parc del Congost, sosté Morote.
Com en altres indrets, aquest aficionat a l’ornitologia, que és veí de la zona, també ha observat com les gralles passen les nits en canyissars situats a la llera del riu on també s’apleguen exemplars d’esplugabous, una au que viu prop de l’aigua i que destaca pel seu color blanc. Morote assegura que la gralla, que és una au que viu en colònies, “ha colonitzat tot el riu fins a les Franqueses”.
Fa tot just cinc anys, Morote va posar en alerta el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) del retorn de la gralla després de detectar-ne tres parelles a les caixes niu que es van col·locar a les columnes del pont de la ronda Sud, dins de la llera del Congost, entre els anys 2011 i 2012.
Segons Xavier Larruy, biòleg i responsable des del 2020 del seguiment d’aus que fa el MCNG, la primavera de l’any passat va certificar la presència de cinc parelles que ocupaven cinc de les vuit caixes niu que hi ha. Entre els individus que hi va observar, hi havia un exemplar que estava anellat. A través d’una fotografia, va poder veure el número i això li va permetre descobrir que era una gralla que havia estat identificada a Lleida com a poll.
Larruy destaca la singularitat d’aquest fet per la distància entre les dues ciutats. “Una gralla nascuda a Lleida es va dispersar fins a Granollers. Això vol dir que en tot el recorregut no va trobar cap altre espai amb bones condicions per instal·lar-s’hi fins a arribar aquí.” El cens del MCNG –el va iniciar Josep Ribas i el va seguir Xescu Macià– analitza totes les espècies d’aus a partir de recorreguts per un tram de sis quilòmetres de riu a Granollers.
“Si ocupa nius de cotorra vol dir que l’espècie està anant a més. És una bona notícia que no estigui niant només en un lloc”, diu Larruy, que recorda que la gralla és una espècie que està considerada com a vulnerable al catàleg de fauna amenaçada. És omnívor i, entre d’altres, pot alimentar-se d’ous i cries de cotorra. Això la converteix en una espècie que pot ajudar a controlar la presència d’aquesta au al·lòctona.
