L’any pluviomètric 2022/2023 ha estat el més sec registrat mai a Granollers i Caldes. Els 292,8 litres per metre quadrat de pluja recollits a Caldes i els 303 de Granollers marquen la xifra més baixa d’una sèrie amb 73 anys d’història (arrenca al 1950). En el cas del Turó de l’Home i Puigsesolles, aquest darrer any pluviomètric ha estat el tercer amb menys precipitacions de tota la sèrie, que també es remunta al 1950. Van caure 633,7 litres per metre quadrat. Per sota, només té els registres de l’any 2004/2005 (590,4) i del 1998/1999 (608,5).
La situació de Granollers i Caldes no és massa diferent de la d’altres àrees del litoral i del prelitoral de Catalunya que també han registrat dades rècord per poca pluja. Passa a Figueres, a l’Alt Empordà, i a Tivissa, a la Ribera d’Ebre, amb sèries històriques des de 1950. I a l’Observatori Fabra, a Barcelona. En aquest cas, aquest l’any pluviomètric –també conegut com any hidrològic– va ser el més sec en 110 anys. És un indicador que es fa servir habitualment per valorar les reserves hídriques del territori.
A més, els baixos registres de l’any pluviomètric tancat el 31 d’agost passat s’afegeixen al volum de pluja, també per sota de la mitjana, que va caure l’any previ, el 2021/2022. En el cas de Granollers, 479,1 litres per metre quadrat que ara el situen com el quart pitjor de la sèrie històrica. En el cas de Caldes, van ser 511,5 litres per metre quadrat i, al Turó de l’Home, 926,9.
La meitat de pluja que la mitjana climàtica
Tant a Granollers com a Caldes i al Turó de l’Home, els registres recollits entre l’1 de setembre de 2022 i el 31 d’agost de 2023, se situen al voltant de la meitat de la pluja habitual basada en la mitjana de precipitacions que s’hi van registrar entre el 1991 i el 2020, segons les dades aportades pel Servei Meteorològic de Catalunya a EL 9 NOU.
I queden molt lluny de l’any 1971/1972 que figura com el més plujós de les tres sèries de dades amb registres validats científicament des de 1950, tot i que algunes de les estacions ja estaven operatives des d’uns anys abans. Entre setembre de 1971 i agost de 1972, van caure més de 1.865 litres per metre quadrat al Turó de l’Home, més de 1.377 a Granollers i més de 1.267 a Caldes.
Per zones, les xifres del Meteocat situen un volum de precipitació anual d’entre 250 i 400 litres per metre quadrat a tota l’àrea sud, central i a tots els municipis de ponent del Vallès Oriental, arribant fins al límit del Moianès. S’estimen entre 400 i 500 litres a la meitat oriental i nord de la comarca: del riu Congost cap a l’est i de Granollers cap al nord. És el mateix volum d’aigua caigut a la pràctica totalitat del Moianès, on el Meteocat no té, per ara, cap estació automàtica instal·lada que aporti dades d’aquest sector. Al Vallès Oriental, només en dues petites zones al voltant del Montseny, la pluja ha superat els 550 litres per metre quadrat.
En tot cas, les precipitacions recollides és, a tot arreu, inferior a la mitjana climàtica de 1991 a 2020. El dèficit és especialment elevat a l’eix de la riera de Caldes, des de la Llagosta i fins a la vila termal perquè les precipitacions representen entre el 30 i el 50% de les que hi hauria hagut en un any normal.
Durant l’any pluviomètric 2022/2023, només l’estiu –juny, juliol i agost– ha tingut pluges per damunt de la mitjana en algunes zones del sud del Moianès, de l’entorn de Sant Feliu i del Baix Montseny (vegeu mapes estacionals). L’hivern –novembre, desembre i gener– també va tenir un comportament menys negatiu, tot i que sí que es va mantenir el volum de pluges per sota de la mitjana. Aquestes, però, són tradicionalment les estacions menys plujoses.
Especialment a la tardor, però també a la primavera, el dèficit va ser més accentuat arreu del Vallès Oriental i del Moianès.
Tot plegat constata una sequera pluviomètrica molt important que s’allarga, ja, durant un període de 36 mesos –tres anys– com constata l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE) amb dades fins a l’agost que ha publicat el Meteocat. L’interval de 36 mesos reflecteix una situació de sequera excepcional al Vallès Oriental i a la pràctica totalitat del litoral i prelitoral central de Catalunya.
