La majoria d’habitatges del Vallès Oriental són deficients tant en consum energètic com en emissions de diòxid de carboni (CO2), segons l’Institut Català d’Energia (Icaen). A hores d’ara, aquest organisme adscrit al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat ha emès 67.459 certificats de qualificació d’energia primària no renovable en habitatges de la comarca, dels quals 51.402 (el 76,2%) es troben entre les categories E (poc eficient) i G (gens eficient). Només 2.624 d’aquests certificats (3,9%) estan qualificats com a molt eficients –la lletra A..
Quant al nivell d’emissions per CO2, al Vallès Oriental hi ha 65.590 habitatges amb certificat de l’Icaen, dels quals 48.728 (74,2%) són entre poc i gens eficients. Només 3.429 (5,2%) són molt eficients. Granollers presenta unes xifres similars. Dels 10.585 habitatges amb certificat d’energies no renovables, 8.394 (79%) són entre poc i gens eficients. Dels mateixos 10.585 amb certificat d’emissions de CO2, 7.876 (74%) estan per sota dels estàndards acceptables segons la Directiva Europea d’Eficiència Energètica en els Edificis.
“Les xifres de Granollers i del Vallès Oriental són equiparables a les del conjunt de Catalunya. La majoria d’habitatges poc o gens eficients són construïts abans de 1979, que és quan es va implementar l’obligatorietat d’aïllar les façanes. És difícil quantificar exactament quants edificis hi ha a la comarca que s’hagin de rehabilitar per ajustar-se als nivells que ens demana Europa, però aquestes xifres ens donen una idea dels deures que tenim pendents de fer”, apunta el delegat del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) al Vallès Oriental, Josep Lluís Sala.
L’any 2021, el Consell Europeu va adjudicar una partida dels Fons Next Generation a la rehabilitació energètica d’habitatges. S’hi poden acollir tots aquells projectes de reformes d’habitatges, encarregats per propietaris o comunitats de veïns que acreditin amb un informe tècnic la reducció del 30% del consum energètic un cop acabades les obres.
En el cas del Vallès Oriental, el mateix Cateb i l’Oficina de Rehabilitació Energètica de Granollers ofereixen assessorament a particulars i comunitats tant a l’hora de fer els informes com a l’hora de tramitar els ajuts per fer les reformes.
“Un dels factors que obstaculitzen la rehabilitació d’habitatges és el cost de les obres. Amb els Fons Next Generation, es pot arribar a cobrir la meitat d’aquest cost”, explica Sala. Amb tot, són molt pocs els propietaris i residents que s’hi han acollit. “El període per sol·licitar aquests ajuts finalitzarà el mes de juny vinent, i un cop concedits, les obres s’han d’haver enllestit el juny de 2026 com a molt tard. A Catalunya, li pertoquen 480 milions d’euros, que podrien generar un impacte de 1.200 milions més en activitat econòmica. Però gairebé ningú està demanant aquestes subvencions, perquè la gent desconeix que hi hagi aquesta oportunitat.”
Només 24 expedients al Vallès Oriental
Segons el Cateb, amb aquest import es podrien rehabilitar uns 30.000 habitatges arreu de Catalunya. “A hores d’ara, només hi ha 1.818 habitatges en procés de rehabilitació en tota la província de Barcelona, que és on s’han tramitat més expedients. S’acabarà el termini per demanar les subvencions, els diners se n’aniran cap a una altra banda i haurem perdut un tren molt valuós”, alerta Sala. Segons les mateixes dades, al Vallès Oriental només hi ha a hores d’ara 24 expedients oberts, dels quals 13 són edificis unifamiliars, i 11 edificis plurifamiliars. Aquests últims sumen un total de 235 habitatges.
“Europa vol haver rebaixat un 30% el consum energètic del parc d’habitatges de cara a l’any 2050. En un futur, tal com ja passa en alguns països del nostre entorn, es podria donar el cas que un propietari no pogués vendre ni posar el seu edifici a lloguer si aquest no s’ha ajustat als paràmetres de la directiva europea. Encara és d’hora per dir quan passarà això, però en països com França ja s’hi està avançant i tot apunta que aquesta serà la tendència. Això vol dir que les rehabilitacions que hi ha pendents s’hauran de fer tant sí com no tard o d’hora. I si deixem passar el tren dels Fons Next Generation, s’hauran de fer sense aquest ajut”, diu Sala.
En aquest mateix sentit s’expressa el regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Granollers, Sergi Fernández: “Europa demana una reducció del consum energètic. I per facilitar-lo ha obert aquesta línia d’ajuts que cal aprofitar. A més, Granollers és un dels pocs municipis catalans que complementen la subvenció dels Fons Next Generation i l’augmenten fins a un 30% amb recursos municipals. Això vol dir que, en alguns casos, es pot arribar a cobrir el 100% del cost de les obres amb ajuts públics.”
L’Ajuntament de Granollers va obrir l’Oficina de Rehabilitació Energètica el juny 2022 amb l’objectiu d’assessorar els propietaris d’edificis tant a l’hora de fer reformes com a l’hora de tramitar ajuts per finançar-les. Des de la seva posada en marxa ha atès 5.437 consultes i ha tramitat quatre expedients de rehabilitació d’habitatges que s’han acollit als Fons Next Generation. També ha tramitat 149 ajuts per fer petites reformes com ara canvis de finestres.
