Més de 350 hectàrees de bosc estan afectades per la sequera al Vallès Oriental

El Vallès Oriental tenia 351,6 hectàrees de bosc amb arbres malmesos per la sequera. D’aquestes, 162,5 hectàrees van registrar afectació per primera vegada amb quatre episodis nous on hi ha arbres que han perdut les fulles, les han assecat o, directament, s’han mort per culpa de la falta continuada de precipitacions, els pics de calor i l’augment sostingut de temperatures. La resta –189,1 hectàrees– ja presentaven afectacions després de l’estiu de 2022. D’aquestes, 96,6 no van incrementar els arbres afectats l’any passat. En les altres 92,5, sí que hi va haver un increment de l’impacte de la sequera. Són dades recollides en els resultats de 2023 de l’estudi Deboscat, el programa de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya que des de 2012 els monitoritza. És una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica que es coordina des del CREAF. També hi participen els Agents Rurals, que són els responsables del treball de camp, que es fa just després de l’estiu. Segons les dades del Deboscat, en el cas del Vallès Oriental, l’impacte de la sequera sobre els boscos va reduir-se amb les dades recollides el 2023 respecte a les de l’any anterior. Amb tot, apareixen nous episodis dins del massís del Montseny però més al nord, des que hi havia hagut l’any previ. També a l’extrem sud de la comarca i de la Serralada Litoral. L’estudi de 2022 va xifrar la superfície de boscos afectats en 1.210,7 hectàrees al Vallès Oriental, que era una de les comarques catalanes on l’impacte de la falta de precipitacions sobre els boscos era més evident. De les hectàrees que presentaven afectacions, gairebé 750 eren de noves. I unes 461 provenien d’episodis anteriors. En destaca l’afectació al vessant vallesà del massís del Montseny. En canvi, al conjunt de Catalunya, el 2023 sí que va ser el pitjor any des que hi ha dades amb una afectació global de 65.000 hectàrees, que pràticament doblaven les de l’any previ. A més, el Deboscat 2023 assegura que, al conjunt de Catalunya, el 60% d’aquests boscos ja havien estat afectats l’any previ i van mostrar “un empitjorament o una nova afectació”. El Baix Empordà, la Selva, el Gironès i Osona són les comarques que sumen més nous impactes en nombre d’hectàrees de bosc. Per il·lustrar la magnitud d’aquesta xifra al conjunt de Catalunya, Mireia Banqué, investigadora del CREAF i coordinadora del Deboscat, la compara amb les hectàrees cremades en els darrers 10 anys –22.500– o amb les que es van cremar el fatídic estiu de 1994 a tot el país, 45.000. “Ens preocupem molt per si els boscos se’ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat aquest 2023.” Aquesta reducció de les hectàrees de bosc amb impacte de la sequera al Vallès Oriental s’explica perquè s’havia arribat a l’hivern 2021/2022 amb un estrès hídric molt gran que es va accentuar per la falta de precipitacions i l’anomalia de temperatures de la primavera i l’estiu de 2022. “Passa a ser una de les comarques més afectades”, detalla Josep Comellas, agent major de recursos forestals dels Agents Rurals. “Va patir especialment la zona del Montseny, que era una zona humida pel règim de precipitacions habituals que no es va donar.” En aquet àmbit hi va haver “molt impacte” als boscos d’alzines i roures. En canvi, les condicions no van ser tan adverses l’any 2023, especialment a l’estiu, quan hi va haver precipitacions al juny. Amb tot, Comellas admet que aquest darrer hivern s’han detectat al Vallès Oriental afectacions en boscos de coníferes com els pins. “L’hivern de 2023 hem acabat veient els efectes sobre les coníferes”, detalla. Són dades, però, que l’estudi de 2023 encara no recull perquè el treball de camp es va fer just després de l’estiu. En aquest context, al Vallès Oriental, el pi pinyer és “el gran castigat”. A Catalunya, ho és el pi roig, una espècie no gaire habitual a la comarca. Per això, “no és la comarca més desafavorida”. En el cas del pi blanc, té més capacitat de resistència. L’impacte més recent sobre els pins passa perquè la manera com afronten la sequera alzines i roures és diferent a la de les coníferes. Els primers reaccionen de manera ràpida a la falta d’aigua i assequen i perden fulles. En canvi, l’impacte sobre els pins tarda més a visualitzar-se. “En un primer moment, per fora aguanten”, explica Comellas. Però la processó va per dins i s’acaba visualitzant si la falta d’aigua persisteix. També hi ha diferències quan milloren les condicions amb l’arribada de les precipitacions: alzines i roures tenen una reacció més ràpida perquè, fins i tot, si han perdut branques per la sequera, poden rebrotar des de la soca. En canvi, els pins que s’han assecat ja no se’n surten. S’hi afegeix un altre problema: l’estrès hídric debilita els arbres i fa que siguin més sensibles a malalties externes. Per això, el règim positiu de pluges d’aquesta primavera en la majoria de casos no serà suficient per salvar les superfície de pins afectats per la sequera. Més afectació al Moianès En canvi, els resultats de 2023 detecten un creixement de les hectàrees de bosc afectades per la sequera a la comarca del Moianès. Segons l’estudi Deboscat a partir dels recomptes dels Agents Rurals, n’hi havia 111,4. Són una quarantena més de les que recollia el treball de l’any anterior (68,8). Més de la meitat provenen de nous episodis que van acabar malmetent 65,2 hectàrees de boscos del sud oest de la comarca, al límit amb el Bages, de la zona central i del límit amb Osona, al nord-est. De les hectàrees on ja s’havien detectat afectacions l’any 2022, en 40,7 encara s’hi sumen més exemplars afectats. Només en 5,5 es mantenen sense noves afectacions.

Més de 350 hectàrees de bosc estan afectades per la sequera al Vallès Oriental

Sant Celoni avança en la millora de la xarxa d’aigua amb el pla director

El Montseny tanca una àrea de Fontmartina pel risc de caiguda d’arbres morts per la sequera

Palautordera incorpora un nou dipòsit per reforçar la garantia de subministrament d’aigua

El govern preveu establir la situació de normalitat de sequera a tots els municipis del Vallès Oriental

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

La nova residència DomusVi Vallès Nord, una llar amb un model d’atenció humà i personalitzat

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Jésica Pérez: “Les ocupacions a les urbanitzacions s’han reduït de 40 a 8”

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001