QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

L’hospital de Granollers registra gairebé 200 donacions d’òrgans i teixits en quatre anys

L’any 2025 va estar entre els 10 primers hospitals de tot Catalunya en donacions de teixits, amb 74

“Un donant d’òrgans pot salvar fins a 8 vides i un donant de teixits pot ajudar més de 100 persones”, es llegeix al tríptic informatiu de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Al Vallès Oriental, l’hospital de Granollers realitza tant l’extracció d’òrgans com la de teixits, però no fa trasplantaments, i a Mollet només se’n fa de teixits. De fet, segons les dades facilitades per l’OCATT, l’hospital de Granollers es va situar entre els 10 primers de Catalunya pel que fa a la donació de teixits després d’una defunció l’any 2025. Concretament, en el vuitè lloc amb 74 donacions, per sobre d’hospitals rellevants com el Germans Trias i Pujol (67) de Badalona o l’Hospital General de Vic (63). A més, el creixement pel que fa a donacions de teixits a Granollers ha estat exponencial en els últims quatre anys, passant de les 10 donacions de 2022, a les 74 de l’any passat. Una xifra que s’ha multiplicat per set i que s’eleva a 193 donacions des de 2021.

El doctor Xavier Esquirol, coordinador de trasplantaments d’òrgans i teixits de l’hospital de Granollers, explica que aquestes són unes dades de rècord al centre: “Hem implementat mesures per intentar millorar en aquest aspecte. Ho hem fet a través de la centralització dels certificats de defunció.” “Quan mor una persona, excepte en el geriàtric, l’equip d’infermeria ha d’anar a buscar el certificat i dir quin malalt és. Llavors es posen en contacte amb el responsable de teixits per informar de la defunció i es mira si el difunt reuneix les condicions per ser donant.” “Destriem si es descarta o no, i en cas que es pugui fer l’extracció, anem a parlar amb la família”, apunta Esquirol.

No obstant això, el doctor també apunta que han crescut les negatives: “Si de mitjana moren unes 800 o 900 persones l’any a l’hospital, després de descartar patologies com hepatitis, VIH, malalties neurodegeneratives, Alzheimer, o majors de 90 anys, hi ha uns 200 o 300 possibles donants. D’aquests encara se’n descarten la meitat o més.” Tot i això, les dades són positives i Esquirol detalla: “Crec que ja hem assolit el màxim.” I dubta que es puguin superar les donacions de 2025.

Pel que fa a les dades de donacions dels últims quatre anys, principalment a l’hospital de Granollers, s’han fet donacions de teixits com còrnies (181 en aquest període), però també hi ha hagut casos de donacions d’ossos i tendons (11), vàlvules (14), vasos (3) i pell (9). Pel que fa a la donació d’òrgans, que és molt menor, l’any 2025 no n’hi va haver cap, però el 2024 se’n van fer 6, el 2023 en van ser 4, i el 2022 se’n van fer 2. A l’hospital de Mollet només hi ha registrades dues donacions de còrnies l’any 2021.

Esquirol comenta que el volum i les tipologies de donacions depenen “del tipus de malalts que hi hagi a l’hospital en aquell moment”. També detalla que hi ha especialtitats, com per exemple la neurocirurgia, que a l’hospital de Granollers no hi són i, per tant, “hem de traslladar els pacients a altres hospitals”. Encara que a l’hospital de Granollers es facin les extraccions, es coordinen amb els equips d’aquells centres on es faran els trasplantaments: “Si el cor anirà a Sant Pau, doncs ve un equip de Sant Pau; si els pulmons aniran al Vall Hebron, doncs venen del Vall Hebron a la cirurgia”, afegeix el doctor. A més a més, aquesta s’ha de fer en unes condicions concretes per tal que els òrgans, un cop extrets, siguin òptims per ser trasplantats.

De la donació al trasplantament

Després de la mort d’un possible donant s’activa tota una maquinària per fer possible que l’òrgan o el teixit arribi a l’altre pacient. Explica Jaume Tort, director de l’OCATT, que tot comença a la Unitat de Cures Intensives (UCI): “Allà detecten els possibles donants i es demana el permís de la família. Llavors contactem l’OCATT perquè busquem receptors que puguin ser compatibles i ens posem en contacte amb l’hospital on estigui.” A partir d’aquí, s’organitza tota la logística per fer-ho i es fa un seguiment a temps real del procés. “És molt important el temps d’isquèmia, les hores que tenim per traslladar i trasplantar l’òrgan, que pot variar, però intentem no superar les dues hores”, segueix Tort. Un cop fet el trasplantament, es fa un seguiment de per vida a la persona que l’ha rebut.

El director de l’OCATT assenyala que tant Catalunya com la resta de l’Estat són líders en donacions i trasplantaments. “Tenim equips especialitzats i amb molta experiència”, diu. De fet, Tort explica: “La donació de teixits també l’enviem a altres països d’Europa.”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

En aquesta enquesta han votat 66 persones.