El nou pla estratègic de l’Hospital de Granollers –s’ha batejat com Salut Plus– aposta per treballar el pla d’espais del centre sanitari “per continuar construint l’hospital del futur” i “disposar dels espais necessaris per prestar una atenció de qualitat”, explica la doctora Beatriu Bayés, directora general de l’Hospital de Granollers. I això es vol fer de la mà del Servei Català de la Salut.
Entre els reptes més immediats, hi ha la construcció dels nous quiròfans, a la primera planta de l’edifici on hi ha les noves urgències. L’objectiu és redactar el projecte executiu durant l’any que ve per poder-lo executar. De fet, el pressupost de la Generalitat que s’havia elaborat per aquest 2024, i que no es va acabar aprovant, ja havia inclòs una partida per fer-ho.
A banda, s’aposta per altres actuacions com modernitzar i humanitzar els equips de l’àrea maternoinfantil modernitzant les sales de parts i adaptant-les a les noves necessitats. S’afegirà a la millora que ja es va fer amb les noves habitacions habilitades a la segona planta. N’hi ha 13 d’individuals i dues més de dobles amb una capacitat total de fins a 17 mares amb els seus nadons. Amb tot, s’intenta sempre que les pacients disposin d’un espai individual.
Altres projectes en cartera són: reformar la tercera planta del centre geriàtric, habilitar espais verds exteriors amb caràcter terapèutic per a pacients i crear espais d’interacció entre pacients i famílies. “També vam veure que era necessari parlar d’espais amb relació a espais amigables, espais verds i que permetin treballar en equip”, ressalta Beatriu Bayés en declaracions a EL 9 NOU.
L’Hospital de Granollers va presentar la setmana passada aquest full de ruta que guiarà el centre fins l’any 2028. Va ser en un acte públic a la sala Tarafa. Hi van assistir unes 240 persones i va estar conduït pel periodista Eloi Vila. A banda de Bayés, hi van intervenir Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord i directora dels serveis territorials de Salut en aquest territori, i l’alcaldessa de Granollers i presidenta del Patronat de la Fundació Hospital Asil de Granollers, Alba Barnusell.
També es van recollir els testimonis de diversos professionals de diverses àrees de l’hospital i pacients.
Amb el desenvolupament d’aquest document, l’hospital vol arribar a l’any 2028 sent “un campus sanitari de referència del territori”, explica la doctora Bayés.
La tecnologia, clau per al futur
Més enllà dels espais, el pla estratègic fixa el component tecnològic com un dels elements claus de futur. “És molt important tota la part de robotització i de digitalització dels serveis”, apunta Bayés. “Aquí sí que el pla aposta molt que l’hospital pugui estar equipat des del punt de vista tecnològic amb totes aquelles eines que necessita. La tecnologia és una eina de transformació i ens ha d’ajudar perquè també permet la humanització. Si operes i ets menys invasiu vol dir que el pacient pot estar a casa abans i, per tant, estàs millorant la seva experiència”, afegeix la directora general, que posa l’exemple de la recent incorporació del robot Da Vinci per fer intervencions quirúrgiques. Ha començat a operar aquest desembre i és una eina encara poc habitual en centres de les dimensions de l’Hospital de Granollers.
Bayés marca els propers objectius: la digitalització de la unitat de cures intensives. “Tenim una UCI de 30 llits ben dotada i equipada tecnològicament i amb professionals molt ben preparats però encara es recullen totes les dades i es fa la prescripció de medicaments en paper. De cara a la seguretat i la qualitat, és molt millor que tot el procés estigui informatitzat i hi pugui haver traçabilitat de totes les coses.”
És un pas semblant al que ja s’ha fet amb la unitat d’anatomia de patològica. “Vam transformar el procés perquè vam passar de mirar el microscopi a escanejar les laminetes de les biòpsies per treballar amb imatges a través de l’ordinador, que faciliten el visionat i permeten compartir informació entre professionals. I, fins i tot, aplicar-hi algoritmes d’intel·ligència artificial per al diagnòstic”, relata.
Una altra fita és la creació de la nova unitat de radiologia intervencionista (accions diagnòstiques o terapèutiques a través d’una punxada per l’engonal o per algun altre vas del cos). Aquesta ja s’està construint i ocupa part de l’espai de les antigues urgències i es preveu que estigui a punt a l’estiu de 2025. “Podrem augmentar la nostra cartera de serveis perquè podrem tractar patologies que fins ara no podíem tractar, com les relacionades amb l’àmbit de l’abdomen en processos hepàtics o la patologia vascular perifèrica, per exemple, relacionada amb pacients diabètics.
En l’àmbit tecnològic, “hi ha una part que no és física que és tota la que fa referència a dades i intel·ligència artificial”, ressalta Bayés. “Volem ser referents en intel·ligència artificial generativa, ser referents com a laboratori d’innovació en col·laboració amb empreses tecnològiques que facin servir l’hospital com a banc de proves i volem establir vincles clars amb universitats i ser el core en formació d’aquest territori”.
En l’aplicació de la intel·ligència artificial, ja s’ha fet formació als professionals i s’ha creat un grup de treball. I s’estan tirant endavant projectes. Per ara, s’ha començat més en l’àmbit de la gestió administrativa. Per exemple, s’està provant una eina que facilita als metges la confecció dels informes d’altes hospitalàries.
La IA “agafa la informació clínica del pacient i genera un informe d’alta en pocs segons que, després, el metge revisa i valida. Passem d’un procés que requeria una hora o una hora i mitja de feina a un quart d’hora”, va detallar Toni Alonso, informàtic i responsable de projectes digitals en la presentació de dimecres. Per ell, la IA permet “optimitzar processos que no aporten valor afegit i que desgasten el treballador”.
Sostenibilitat
Un objectiu és ser un hospital sostenible econòmicament i també amb el medi. Això implica actuar als espais actuals amb iniciatives que van en la línia de la instal·lació de plaques fotovoltaiques a diferents cobertes. O altres mesures que ja s’han fet per minimitzar la generació de residus plàstics, per exemple, amb la instal·lació de fonts d’aigua accessibles a familiars i treballadors o la retirada d’envasos rebutjables de la cuina. “Volem crear una comissió per avançar de manera més organitzada.” De la mà de l’Ajuntament, es farà un grup de treball salut-medi ambient.
{{ comment.text }}