El candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que prioritzarà els pactes amb ERC i amb els Comuns durant la legislatura. Així ho ha dit durant el seu discurs d’investidura, en què els ha agraït el “sentit de país” a l’hora de negociar els dos acords per a investir-lo. Segons ha dit, aquestes dues forces seran els seus “interlocutors preferents”. A més, ha aprofitat per reconèixer el “llegat” que li ha deixat l’encara president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès. “Li dic amb sinceritat, em trobo un país millor del que vostè es va trobar en l’inici de la legislatura”, li ha dit. Illa ha remarcat que té intenció de “dialogar amb tothom” menys amb Vox i Aliança Catalana, que “professen discursos d’odi”.
Durant el seu discurs d’investidura Illa ha lloat els dos acords d’investidura amb ERC i amb els Comuns, que ha defensat que estan “molt treballats” i que ha assegurat que es fa seus i els incorpora “íntegrament” al seu programa de govern.
A més, ha subratllat que es tracta de dos pactes d’investidura i no de legislatura i ha donat per fet que durant els propers anys haurà de “seguir treballant i buscant els suports parlamentaris”. En aquest camí Illa ha remarcat que parlarà amb totes les forces polítiques menys amb Vox i Aliança. Segons ha dit, també ho farà amb Junts, amb la CUP i amb el PPC, perquè “malgrat les diferències importants” creu que en algun moment es poden arribar a entendre. “Seria bo per al país”, ha insistit.
Illa, que de moment governarà en minoria, ha apuntat que la seva intenció és “consensuar i acordar sempre que es pugui” i ha rebutjat “confrontar per sistema”. De totes maneres, ha advertit que pretén ser “radical” en la defensa dels interessos de Catalunya. El socialista s’ha reafirmat en el pragmatisme i en reformisme i ha garantit que s’allunyarà de “les batzegades i els cops de volant”.
Malgrat la seva intenció de “transformar” Catalunya, el candidat a la presidència ha volgut deixar clar que no vol “resoldre-ho tot de cop” ni “fer que tot comenci de nou”. En aquesta línia, ha assumit el llegat que creu que li deixa Aragonès i, de fet, ha citat unes paraules que ja va pronunciar Aragonès durant el seu discurs d’investidura: “Aspiro a deixar les coses millor que no les he trobat. I li dic amb sinceritat, senyor Aragonès, que em trobo un país millor del que vostè es va trobar en l’inici de la seva legislatura”, ha destacat.
El programa de govern
Durant el seu discurs d’investidura, que ha durat uns 40 minuts, Illa ha desgranat quin serà el seu programa de govern per a la propera legislatura. El socialista es proposa que, de la seva mà, Catalunya enceti el que ell anomena com “la tercera gran transformació”. En aquesta nova etapa Illa vol que Catalunya avanci cap a un “autogovern efectiu”, que millori els serveis públics i caminar cap a una industrialització verda.
El candidat a la presidència ha concretat quines seran les seves cinc prioritats aquesta legislatura. Illa es concentrarà en l’eix ambiental i s’ha compromès a preparar les infraestructures del país perquè l’economia catalana sigui climàticament neutra el 2030. També vol aprofundir en la cohesió social, tant per evitar que l’extrema dreta faci calar el seu discurs com per “no deixar ningú enrere”.
Illa també es vol centrar en l’impuls de les infraestructures catalanes i, especialment, en la connexió de transport públic, mentre que també posarà el focus en l’educació per “capgirar-ne els resultats”. “Si volem un país de primera, cal començar per assegurar que tindrem una educació de primera amb uns resultats de primera”, ha insistit.
Finalment, el socialista s’ha marcat una “prioritat política”, segons la qual vol “obrir una etapa de consensos, portes endins i portes enfora”. “Cal afrontar sense prejudicis els conflictes polítics mal resolts i recuperar una agenda de transformació amb la mirada llarga i els peus al present”, ha dit el candidat. En aquest punt ha volgut fer esment a l’acord d’investidura amb ERC, que inclou una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.
El debat d’investidura
El discurs d’investidura d’Illa ha durat uns 40 minuts. A partir d’aquí, el president del Parlament, Josep Rull, ha decidit fer un recés a la sessió d’una hora perquè tots els grups parlamentaris poguessin preparar les seves intervencions. Un cop acabat el recés serà el torn de totes les formacions polítiques, que tenen 30 minuts per fer la seva rèplica.
Illa ha decidit que respondrà individualment tots els grups parlamentaris, de manera que, un cop acabin les rèpliques els grups, Illa els respondrà i obrirà un torn de contrarèplica. En aquest segon torn cada grup tindrà la mateixa estona per intervenir que la que hagi utilitzat Illa en la seva resposta.
El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat que la llei d’amnistia s’apliqui de manera “àgil, ràpida i sense subterfugis” per aconseguir la “normalització plena” de Catalunya.
Illa ho ha dit just al principi del seu discurs d’investidura al Parlament, que ha coincidit amb el retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Catalunya després de set anys a l’exili. Illa s’ha compromès a fer possible “el restabliment íntegre de la totalitat de drets civils de tots els ciutadans i de totes les formacions polítiques”. A més, el líder socialista ha demanat “respecte a la divisió de poders” i “al poder legislatiu”.
Llei d’amnistia
El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat que la llei d’amnistia s’apliqui de manera “àgil, ràpida i sense subterfugis” per aconseguir la “normalització plena” de Catalunya. Illa ho ha dit just al principi del seu discurs d’investidura al Parlament, que ha coincidit amb el retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Catalunya després de set anys a l’exili. Illa s’ha compromès a fer possible “el restabliment íntegre de la totalitat de drets civils de tots els ciutadans i de totes les formacions polítiques”. A més, el líder socialista ha demanat “respecte a la divisió de poders” i “al poder legislatiu”.
{{ comment.text }}