El Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i el Grup de Recerca en Biodiversitat mitjançant l’ús de Bioindicadors (BiBio) han posat en marxa la iniciativa “Jardins de papallones” per ajudar a revertir el declivi d’aquests insectes a Catalunya i afavorir la biodiversitat en zones urbanes i periurbanes.
És un nou programa de voluntariat i ciència ciutadana que vol fomentar la creació d’hàbitats favorables per a les papallones en entorns urbans i, a partir d’aquí, fer-ne un seguiment que contribuirà a millorar el coneixement d’aquests insectes en àrees antropitzades. “Des del seguiment de papallones del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) hem vist com les papallones han reduït a la meitat la seva abundància i riquesa”, exposa Clàudia Pla-Narbona, coordinadora de “Jardins de papallones”.
Des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’ofereix consells sobre el tipus de plantes que cal posar al jardí amb l’objectiu que les papallones “hi puguin fer tot el seu cicle vital”, ressalta Clàudia Pla-Narbona, coordinadora d’aquest nou projecte. Són plantes nectaríferes que fan flor entre les quals hi ha espècies aromàtiques i plantes nutrícies, que són les que permeten l’alimentació de les erugues. “Cada espècie de papallona té unes plantes nutrícies concretes”, exposa.
D’aquesta manera, es volen “proporcionar bones pràctiques a la població per afavorir la biodiversitat” i “canviar la percepció que es té dels insectes, que generen rebuig”. A la vegada, es vol incidir en el concepte que es té de jardí. “Ha de ser un espai ple de vida. Moltes considerades males herbes són utilitzades per les papallones i altres pol·linitzadors”, explica Pla-Narbona.
Per això, l’equip del projecte ha preparat la guia pràctica Com dissenyar un jardí de papallones. A més, s’ofereix als participants una llista de vivers on poden trobar les plantes per crear els seus jardins.
Els punts per fer els seguiments poden estar en espais públics. A l’arrencada, s’hi ha implicat el col·lectiu d’Escoles Verdes gràcies al suport de la Generalitat a la iniciativa. Ja hi ha 37 centres educatius que participen en una prova pilot. A la comarca, hi ha l’escola Joan Casas, de Sant Antoni de Vilamajor; l’escola Turó de Can Gili, de Granollers, i l’escola Pilar Mestres, de la Roca.
A l’escola Joan Casas, van aprofitar una reforma del pati –es va eliminar part de la pista esportiva– per fer una zona amb vegetació amb plantes pensades per atreure les papallones i altres insectes pol·linitzadors. Són els alumnes del centre els encarregats de fer els seguiments a partir del març, quan comença l’activitat d’aquests insectes després de l’hivern.
Seguiments senzills per fer en família
Però també poden ser jardins de papallones espais particulars. Fins i tot, en balcons o terrasses. “Vam pensar que estaria bé poder generar un seguiment de papallones més popular, pensat per a un públic familiar i que, a la vegada, pogués canviar el paisatge i generar hàbitats”, indica Carles Flaquer, coordinador del Grup de Recerca en Biodiversitat mitjançant l’Ús de Bioindicadors (BiBio) del MCNG.
Per això, els comptatges tenen una durada de 15 minuts amb una observació en un espai concret on cal anotar les espècies i individus que es veuen i la interacció que tenen amb les diferents plantes o la presència d’altres pol·linitzadors. També es demana indicar les plantes que hi ha florides en aquell moment. “Hem mirat que no hi hagi elements de dificultat que tirin enrere”, comenta Flaquer, que afegeix que es tracta d’arribar al màxim d’observadors.
“Amb un volum molt gran, qualsevol informació és poderosa.” “Jardins de papallones” també compta amb el suport de diverses empreses privades. Aquest mes de març s’ha obert el procés per buscar voluntaris particulars que s’hi vulguin sumar. I ja s’hi han inscrit més de 40 interessats.
Tots els voluntaris –tant les escoles com els particulars– hauran d’entrar les dades al web del projecte. Aquestes seran processades pels investigadors del CBMS, que l’any passat va celebrar el trentè aniversari, per fer estudis científics.
