Algú ha decidit que el nom de Camps no és adient per a l’escola. Desconsideració per una figura cabdal de la cultura i de la lluita per la democràcia a casa nostra?

Any 1965. Un dia el professor Salvador Llobet visita els Camps, modesta família que viu a les Vivendes Sindicals. Convindria que el noi gran pogués estudiar, els diu. Els parla de la seva capacitat, vàlua i ganes de fer-ho. En Joan tot just havia acabat el Batxillerat i havia començat a treballar a l’EGA, per ajudar la família a tirar els quatre fills endavant. La família decideix fer els sacrificis necessaris per portar el noi a la Universitat de Barcelona (UB). Ell col·laborarà obtenint beques i començant a fer classes. Allà comparteix aules amb Joaquim Nadal, Jaume Sobrequés, Borja de Riquer... Alumne brillant, l’any 1970, als 22 anys, acaba la carrera d’Història Moderna i Contemporània i s’incorpora a la UB com a professor. També farà classes a diferents instituts. Al mateix temps fa recerca històrica i el 1975 obté el doctorat cum laude amb una tesi sobre La guerra dels matiners i el catalanisme polític, rigorós i innovador estudi on defensa la tesi de l’existència d’un catalanisme polític, de clara arrel popular, ja a mitjans del segle XIX. L’editorial Curial li publicarà la tesi. Any 1974. Joan Camps forma part de la delegació de l’Assemblea de Catalunya que visita el president Tarradellas al seu exili. I és que al costat dels seus estudis i feina ha anat desenvolupant el seu compromís cívic i polític. Primer des de la revista Granollers Comunitat Cristiana, publicació que acull persones amb una clara orientació de lluita per la democràcia i la justícia, i en múltiples accions culturals i cíviques d’oposició al franquisme. Des dels primers anys setanta s’ha incorporat a l’Assemblea de Catalunya, plataforma que aglutina múltiples sectors de l’oposició al règim, i s’ha multiplicat per fer arribar el seu missatge pels pobles de la comarca. Posteriorment, en el moment que es configuren els grups polítics amb vistes a la democràcia que ja s’albira, opta pel socialisme i participa activament en la fundació del Partit Socialista de Catalunya (Congrés). L’1 i el 8 de febrer de 1976 no falta a les grans mobilitzacions que trasbalsen Barcelona. La vigília de l’11 de setembre del mateix any, l’Assemblea de Catalunya fa el primer míting de l’oposició democràtica a Granollers. Home reflexiu i activista incansable, Joan Camps hi participa com a orador. Igualment havia de parlar en el míting previst pel dia 26 de novembre del mateix any, amb el lema “Salvar Granollers per la Democràcia”. Però ja no va ser possible. El dia 26 de novembre el cor li falla i ens deixa, amb gran consternació de tothom. Perdíem un intel·lectual, un activista cultural, un demòcrata compromès, un lluitador per la justícia. I, per a molts, un company i un amic. Granollers li dedicà un carrer i l’Associació Cultural, que havia presidit, convoca cada dos anys un premi de recerca amb el seu nom. Les Franqueses va posar el nom de Joan Camps a una escola, en record de la seva fe en l’educació i la cultura i de la seva lluita per la democràcia. Primavera 2018. Algú ha decidit que el nom no és adient a l’escola. Sembla que els alumnes d’avui no coneixen la figura de Joan Camps i els valors que representa. Però no és l’escola el lloc on aprendre’ls? Un detall inquietant: segons informa EL 9 NOU [edició del 10 de maig de 2018], per escollir un nom nou era vàlida qualsevol proposta, excepte el nom que l’escola ha dut fins ara. A algú li feia nosa? Ignorància? Mala cosa, tractant-se de l’escola. Frivolitat? Pitjor, si es tracta d’educar. Desconsideració per una figura cabdal de la cultura i de la lluita per la democràcia a casa nostra? No m’ho vull ni imaginar.