Imma Juncà – L’historiador Joan Garriga va reivindicar divendres el paper de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i l’activisme de diversos moviments opositors al règim franquista ja des de finals dels anys seixanta. Ho va fer en una conferència a la sala Tarafa, organitzada per la Comissió 31 de maig dins del cicle de memòria històrica “50 anys a l’ombra del franquisme”.
Segons Garriga, tant a Granollers com a la comarca es va viure una forta agitació política i social entre 1970 i 1975, un període del qual, va advertir, “hi ha molta desinformació”. En aquest context, va enumerar la diversitat d’organitzacions i espais que articulaven la dissidència: des de la Joventut Agrícola Rural Catòlica fins a grups emparats per parròquies, centres educatius com l’Escola del Treball o l’Institut Roser Pujadas (avui Institut Antoni Cumella), i entitats com l’Agrupació Sardanista i Òmnium Cultural. A tot plegat s’hi afegia la militància política i sindical, amb presència del PSAN, el Moviment Socialista de Catalunya, el PSUC i Comissions Obreres.
Va ser una etapa marcada per una resposta repressiva contundent de l’Estat. Garriga va definir aquell quinquenni com “els anys en què vam viure perillosament”, amb una actuació constant de la Guàrdia Civil, la policia, els jutjats, els confidents i la Brigada d’Informació, que es traduïa en nombroses detencions. En aquest marc, va posar el focus en aspectes poc coneguts, com el paper de les associacions de veïns i de les delegacions d’Amics de les Nacions Unides en la lluita antifranquista.
L’historiador també va subratllar la “gran connexió amb Granollers” de la comissió preparatòria de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, així com la presència de Salvador Casanova i Joan Camps en el seu secretariat permanent. En contraposició, va recordar les activitats promogudes pels sectors afins al règim a través del Centro de Iniciativas y Turismo (CIT), com la Semana del Cine Español o el Happening de Salvador Dalí, celebrat el 1974.
L’oposició al franquisme va assolir moments de màxima tensió a Granollers amb dues manifestacions especialment significatives: la de l’11 de novembre de 1973, que es va saldar amb 40 detinguts, i la del 24 de maig de 1975, amb 88 detinguts.
Garriga va defensar que la Transició va acabar diluint l’Assemblea de Catalunya, tot i que va resistir fins a principis dels anys vuitanta. “Va quedar ofegada, bàsicament, per voluntat d’alguns dels partits polítics més forts”, va afirmar. En canvi, va reivindicar la vigència d’aquell espai unitari –“un organisme com no n’hi havia cap a Europa”– i va lamentar que no hagués continuat, ja que, “en el seu si vam aprendre a fer política”.
